Publicitat
Publicitat

RAONS

On és l'esquerra?

El núvol de la independència està instal·lat sobre l'escena política i deixa poc espai per a altres debats. Encara no sabem si donarà pluja fèrtil per gestar un nou estat o si s'anirà posant com boira baixa d'una frustració que tardarà anys a escampar. Però és preocupant l'absència de tantes altres qüestions que afecten la vida diària i la dignitat de les persones. Ningú parla ni dels límits d'una ideologia de l'austeritat que fins ara només afegeix misèria a la misèria ni de quin model volem per a l'estat a què aspirem. La independència, per què?

S'entén perfectament que CiU, que governa amb uns resultats econòmics ben pobres (tanta retallada i el deute segueix creixent) i que ha incorporat els tòpics conservadors a les seves polítiques socials, des del mite dels emprenedors fins a la culpabilització de la pobresa, eviti aquest debat. L'onada independentista l'ajuda a no haver de passar comptes per la seva gestió i ben lògic és que se n'aprofiti. Però, entre les polítiques d'austeritat i la realitat d'uns moviments socials que, lluny dels focus mediàtics, van desenvolupar experiències interessants de supervivència i responsabilitat compartida, hi ha un immens espai de silenci. On són els partits i les polítiques d'esquerres? Esquerra Republicana -que algun dia, especialment amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va tenir present la primera paraula de la seva marca- ha posat totes les energies en la independència, assumint un paper subaltern respecte al lideratge d'Artur Mas. El PSC, quan intenta despertar-se de la seva llarga letargia, té pressa a negar la independència però cap ni una a parlar de model de societat. Iniciativa és l'única que persevera, però ho fa des d'unes pautes familiars que restringeixen molt l'àmbit d'incidència. Què pot votar un ciutadà d'esquerres partidari de la independència?

Un procés de canvi com el que s'albira a Catalunya hauria de ser una gran ocasió reformista. És a dir, per modificar substancialment la distribució del poder en la nostra societat. Si l'esquerra segueix absent, més aviat es consolidaran els poders ja establerts i es fortificaran més que mai.