16/07/2016

El núvol negre

2 min

Cada atemptat a França és com un núvol negre que tapa el sol aquí. L’absurd: un home forassenyat amb un camió d’alt tonatge envesteix una concentració massiva de caràcter festiu. L’horror: sang i mort en un lloc de vida i glamur, la Promenade des Anglais de Niça. La proximitat: cada dia maten centenars de persones al Pròxim Orient però queda lluny i no són dels nostres. I la por: ja els tornem a tenir aquí. Fer preguntes pot semblar impertinent, però repetir que “farem front a la guerra que el terrorisme ens lliura” (Valls) o que “l’amenaça global requereix una resposta global i integral” (Rajoy) ja no vol dir res. ¿Quina és la resposta global si al Pròxim Orient cadascú fa la guerra pel seu compte? ¿Fins on s’està disposat a trencar amb els països que alimenten els jihadistes? ¿I quin sentit té, que no sigui tapar incompetències, insistir en la guerra quan els autors de les massacres són locals?

Una de les preguntes és: per què França? Per una suma de factors. El simbòlic: la República Francesa representa tot el que el fanatisme religiós més detesta: la laïcitat, la llibertat, l’emancipació. L’històric: l’herència del colonialisme francès és territori fèrtil per a la revenja. El social: la desestructuració de certes perifèries urbanes ha deixat molts francesos sense expectatives, ressentits per discriminació, que volen ser algú i busquen el reconeixement en la violència, i avui la violència disponible l’ofereix el jihadisme. La crisi política: l’extrema dreta marca l’agenda. I el militarisme: França ha optat per un discurs de guerra i ha tingut més presència militar en les zones en conflicte que altres països de la Unió.

França és terra de cultiu de jihadistes. Què passa als barris, a les presons, a les escoles? I què no es fa bé a l’hora d’implicar els musulmans en la solució del problema? Els serveis d’informació francesos van informar la policia espanyola que havien detectat una “manada de llops solitaris”. Si són manada, no estan sols. Què s’amaga? Posant l’etiqueta bogeria als atacs no s’avança: només es converteix el criminal en un monstre. És a dir, s’afegeix por a la por.

stats