La virreina
Ambaixadora o virreina? Els fets han confirmat que l’aterratge de la vicepresidenta del govern a Barcelona no era més que l’arrencada d’una campanya propagandística: operació diàleg. La falta de precisions i l’acompanyament de fons de les actuacions judicials contra el sobiranisme fan pensar que el govern espanyol no té interès a buscar una solució pactada. Saénz de Santamaría només volia pintar la seva silueta al paisatge català. El seu pas deixa senyals: oblit complet del PP català, que no té autonomia ni rellevància al PP espanyol; reunió secreta amb persones del món empresarial, és a dir, a la recerca de la societat civil perduda per l’espanyolisme (no volen ni que se sàpiga qui són), i trobada amb els altres dos partits no alineats en el dret a decidir, Ciutadans i PSOE, és a dir, a la recerca de la majoria alternativa impossible. Del govern català, representant de l’Estat a Catalunya, no va voler veure ningú. ¿Venia a obrir converses o a temptejar el terreny, per si en algun moment s’hi ha d’instal·lar com a virreina per controlar la suspensió de l’autonomia?
La situació està espessa i encallada. Només tenen clara la sortida els defensors de l’“imperio de la ley ” i els partidaris de seguir per la via de la sedició, passi el que passi, confiant que a Madrid se li escapi la mà i es posi en evidència davant del món. Voldria dir que la irritació per la ferida narcisista que provoca el que per a ells és impensable, que uns espanyols vulguin deixar de ser-ho, s’hauria imposat a la racionalitat tàctica en l’ús del poder. Tenen massa anys d’experiència de mando per caure en la provocació.
¿Algun dia el govern espanyol assumirà que l’independentisme avui és el projecte polític amb més suport a Catalunya i els sobiranistes acceptaran que sent molts no són prou encara per imposar la ruptura? Només si es dóna aquest mutu reconeixement hi pot haver negociació. La sedició avui és impossible per falta de força per imposar-la. I la via repressiva seria un doble fracàs: demostraria incapacitat patològica d’Espanya per afrontar aquest problema políticament, i no resoldria res, al contrari, ho enconaria definitivament. Temps.
