07/05/2017

On volen anar els francesos?

1 min

Greu, solemne, cap concessió al triomfalisme, el primer discurs d’Emmanuel Macron com a president de la República Francesa contrastava amb la celebració anticipada que es va permetre la nit de la primera volta. Era el pes de la púrpura, però també deixa clar que sap que molts dels que l’han votat ho han fet a contracor, per disciplina republicana, i no ha volgut incomodar-los més. Les enquestes diuen que una àmplia majoria dels electors -també dels seus- voldrien que no tingués majoria absoluta a l’Assemblea Nacional. El seu projecte flota sobre una certa ambigüitat, que genera la sospita d’una revolució lampedusiana. Les investigacions sobre els sentiments que condicionen les opcions de vot indiquen que els electors de Macron es mouen por l’entusiasme o per la por. Indicador de dos tipus de seguidors: els activistes de la renovació i aquells a qui les coses els van prou bé per no voler cap canvi.

El president més jove de la història republicana, si realment vol obrir un temps nou en la política francesa, no es pot limitar a una coalició de circumstàncies amb els representants dels vells partits que li han donat suport. Els francesos li han fet confiança per presidir, ara s’ha de guanyar, a les eleccions generals, la confiança per governar. ¿Li valdrà la força carismàtica de la presidència de la República? ¿Majoria presidencial o cohabitació? Si és cert que França vol canviar, queda un mes per saber on volen anar els francesos.

stats