11/12/2015

Revolució energètica a Sant Andreu

2 min

La revolució energètica ha arribat a Barcelona. Avui s’obre al públic a Sant Andreu el nou centre cívic Can Portabella, remodelat i ampliat per l’arquitecte Josep Bunyesc seguint criteris de màxima eficiència energètica.

L’edifici original data del segleXIX i formava part d’un complex industrial del qual avui encara s’intueixen les restes. Can Portabella era el nom popular amb què es coneixia la Societat Llanera Barcelonina, una de les empreses tèxtils més importants del conjunt.

A tocar de la futura estació de la Sagrera, la remodelació l’ha convertit en el primer edifici passiu de Barcelona, enllaçant així amb la millor tradició arquitectònica, aquella que és capaç d’integrar la història del lloc amb les necessitats del present i del futur.

L’arquitectura de Bunyesc és discreta però revolucionària. Aconsegueix construir i rehabilitar edificis que no consumeixen energia. I ho fa d’una manera simple: captant i retenint la llum del sol i aïllant tèrmicament l’immoble. Primer estudia l’orientació de l’edifici i el clima del seu entorn, i després hi intervé en conseqüència: grans finestrals i obertures per maximitzar l’entrada de l’energia solar. L’aïllament, que acostuma a fer amb llana del Pirineu, de manera que contribueix a dinamitzar l’economia local, permet retenir la calor a l’hivern i rebutjar-la a l’estiu. Això li permet assolir una temperatura estable al voltant dels 20 ºC al llarg de tot l’any, de tal manera que les seves obres no necessiten calefacció a l’hivern ni aire condicionat a l’estiu. Es podria creure que és una tècnica senzilla en una ciutat de clima temperat com Barcelona, però el gruix de l’obra de Bunyesc és al Pirineu, on ha aconseguit contrastos entre els -4 ºC exteriors i els 20 ºC interiors sense cap suport tècnic. La fusta, que és el gran signe d’identitat de l’arquitectura de Bunyesc, atribueix elegància, calidesa i confort als seus edificis, però fins i tot el seu ús respon a criteris de sostenibilitat: evita les emissions de la construcció i reté el CO 2 emmagatzemat pels arbres.

L’arribada d’aquesta arquitectura a la ciutat demostra que la tècnica és tan eficaç com extrapolable a l’entorn urbà. Bunyesc ofereix una solució simple a la lluita de les ciutats contra el canvi climàtic. Es calcula que el 30% de les emissions del nostre país provenen dels edificis. La tècnica de Bunyesc és revolucionària perquè permet reduir-les pràcticament a zero, i assolir a un cost modest els objectius que la cimera de París ha ajornat per a finals de segle. Però el seu sistema té conseqüències socials i geopolítiques encara més importants. Aïllant millor els edificis es podria acabar amb la pobresa energètica. I, com persegueixen països com Alemanya, Suïssa o Àustria, on aquesta arquitectura està més desenvolupada, universalitzar aquesta tècnica permetria reduir la importació d’energia i la dependència de països de democràcia dubtosa. Bunyesc ja no distingeix entre energies fòssils i renovables. Per a ell, la millor energia és la que no es gasta.

stats