08/08/2015

Les bombes atòmiques i els japonesos actuals

3 min
Les bombes atòmiques i els japonesos actuals

Patrimoni de la Humanitat

La bomba atòmica Little Boy llançada sobre Hiroshima va arrasar 1,6 quilòmetres a la rodona del punt d’impacte. La cúpula de Genbaku, avui convertida en Patrimoni de la Humanitat, va resistir l’explosió.

Una noia s’està banyant. Comença a rentar-se els cabells. Es passa els dits d’una mà pels cabells. N’hi cau un feix... La noia es queda mirant-lo estupefacta, és una de les escenes més impressionants de la pel·lícula Pluja negra (1989), basada en la novel·la de Masuji Ibuse. L’oncle de la noia estava preocupat perquè la noia tenia dificultat per casar-se, tot i que era maca i d’edat casadora. Hi havia pretendents, això sí, però tots hi renunciaven en saber que hi havia un rumor que la noia era una hibakusha, que vol dir supervivent afectat per la radiació de la bomba atòmica. L’oncle estava segur que la noia no era a Hiroshima aleshores perquè treballava fora de la ciutat i sobretot perquè no presentava cap símptoma fins llavors, després de cinc anys de l’esclat de la bomba. L’oncle volia demostrar-ho i va començar a repassar el seu dietari i el de la noia. Es va saber, però, que la noia no hi era, a Hiroshima, efectivament, però que va anar-hi poc després i pel camí va mullar-se amb la pluja negra, és a dir, la pluja contaminada per la radioactivitat. La noia, que es va adonar que la caiguda del cabell representava les conseqüències tardanes de la radiació, intentava amagar el fet als seus oncles, però l’estat s’agreujava més i més i ja era inevitable que ho descobrissin...

Unes 140.000 persones i 70.000 més van morir per l’efecte directe de les bombes a Hiroshima i a Nagasaki, respectivament. És terrible. Però el pitjor és que les víctimes no fossin només les que van morir a l’acte o en un termini curt. L’invent del dimoni, a diferència de les bombes convencionals, era capaç de produir danys a les persones indirectament relacionades i de generacions posteriors i canviar radicalment la seva vida posterior, com descriu l’autor de la novel·la citada, basada en fets reals.

Aleshores, la gent no disposava d’informacions correctes i creia que les conseqüències de la radiació eren una mena de malalties contagioses. Això va donar origen a tota mena de discriminacions. No van ser poques les noies que es van suïcidar perquè no podien casar-se. Els nens hibakusha van patir marginació a l’escola. Alguns joves havien de convertir-se en yakuza, uns mafiosos, perquè no els volien en cap negoci honrat. De manera que molts hibakusha preferien amagar-ho i sacrificar els possibles subsidis oficials. Resulta que les bombes atòmiques, amb els noms còmics de Little Boy (nen petit) i Fat Man (home gras), van tenir uns efectes secundaris que els científics i els polítics nord-americans no esperaven. O potser ho havien previst? Si era així, eren realment demoníacs.

Molts japonesos tenim familiars, amics o coneguts que n’han patit i en pateixen encara les conseqüències. Per exemple, un col·lega meu veterà de la facultat camina amb una espatlla evidentment més baixa que l’altra. És perquè li falta un pulmó. És un hibakusha. Devia patir la radiació quan era petit. Li van sorgir problemes de salut posteriorment i el van haver d’operar. No vol explicar-nos-en els detalls.

El meu pare i el pare de la meva dona eren oficials joves de la marina imperial i s’entrenaven per ser tripulants dels submarins suïcides a uns 15 km d’on va caure la bomba atòmica a Hiroshima. Amb mala sort, n’haurien pogut ser víctimes. I nosaltres dos també, indirectament. La xicota del nostre fill petit és de la prefectura d’Hiroshima. Quan parlo amb ella, no toquem mai el tema, però no és gens improbable que tingui parents hibakusha.

Som un poble privilegiat que pot parlar dels perills horribles de les bombes atòmiques i de les centrals nuclears per la pròpia experiència. Ningú altre podria convèncer la gent del món a abolir-les amb tanta autoritat com nosaltres. Ja sabeu, però, què està passant al Japó. El govern japonès, per una banda, ha declarat que l’energia nuclear és l’energia bàsica del país i ha deixat a mitges les mesures compensatives a Fukushima i, per l’altra, està intentant modificar la Constitució pacifista per augmentar la tensió política a l’Àsia que inevitablement dificultarà l’abolició de les armes nuclears.

A la novel·la, l’oncle de la noia diu: “Si ara sortís un arc de Sant Martí per sobre d’aquell puig, la meva neboda es posaria bé. No ha de ser un arc de Sant Martí blanc, que vaig veure poc després de la bomba i que devia ser un mal presagi, sinó un de cinc colors”. Ara veig un arc de Sant Martí blanquinós per sobre de l’arxipèlag japonès.

stats