25/10/2016

Arguments filosòfics com bales

2 min
Mario Gas i Ricardo Moya representen dues maneres d’entendre la vida.

Barcelona“És un western filosòfic en què, en comptes de bales, es disparen idees”. Així defineix el director mexicà Antonio Castro l’obra El filósofo declara, un text del també mexicà Juan Villoro que el Teatre Romea ha estrenat amb un solvent repartiment encapçalat per Mario Gas i Ricardo Moya i amb Rosa Renom, Meritxell Calvo i Jordi Andújar.

L’argument del muntatge, però, no són les teories filosòfiques, sinó “la imbecil·litat de la intel·ligència”, descriu Villoro. L’obra, en realitat, planteja un duel entre dos filòsofs que han sigut companys d’estudis i que mantenen una relació d’amor-odi. Mario Gas és l’esquerp i misogin intel·lectual que ha decidit dedicar la seva vida a la filosofia però té “dificultats per viure en el món quotidià”, i de fet hi sobreviu gràcies a la complicitat terrenal de la seva dona (Rosa Renom). Per la seva banda, Ricardo Moya, el seu adversari, és un filòsof hedonista, seductor i vividor. L’arribada de la neboda del primer dispara la seva enemistat.

“En Juan va créixer entre filòsofs”, recorda Antonio Castro parlant del reconegut autor de l’obra, fill de Luis Villoro. Els seus companys quedaven bocabadats quan li preguntaven a què es dedicava el pare i ell responia: “A pensar”. “Estem acostumats a veure els pensadors com a crítics de la societat, però no com a crítics de si mateixos”, explica Castro, que destaca el fet que Villoro sotmeti a judici la figura del pensador i de l’intel·lectual i en retrati les misèries, mesquineses i passions. L’obra combina una visió analítica amb una de divertida, a través de les debilitats i excessos d’aquests personatges. “Una vegada més es demostra que la comicitat no és incompatible amb el drama -defensa Mario Gas-. Aquesta obra fa treballar el públic”, afegeix. Ell la situa en la frontera entre la reflexió, la comèdia, la paradoxa i l’absurd. I a sobre té girs inesperats.

Castro compara els duels dels dos pensadors amb dos xefs. “Imagineu que un gran xef està fart del món i es refugia a casa seva. És un home molt respectat però molt disfuncional, mentre que un altre xef, que no és bon xef, és adorable i seductor, i és ell qui viatja per tot el món”, afirma. Es tenen rancúnia però es necessiten perquè, al capdavall, es complementen. Per a Gas, la història tracta sobre el posicionament vital, l’enteresa, la indiferència i les relacions emocionals dels personatges amb el seu entorn: “Mostra postures acomodatícies amb el poder i què s’amaga davant la intransigència o el col·laboracionisme amb el poder”, apunta. El filósofo declara, una producció del Teatre Romea amb diverses entitats culturals mexicanes, es podrà veure fins a l’11 de desembre.

stats