Digitals: noves maneres de llegir
Barcelona“L’important és que tots tinguem dret a escollir i jo escullo el llibre tradicional, el de paper, el que fa olor de tinta, el que cruix... el que s’escalfa contra el meu pit i el que em parla a cau d’orella”, va dir en una entrevista l’escriptor recentment desaparegut Eduardo Galeano. La frase quedarà com un preciós al·legat romàntic a favor del paper, però les xifres indiquen una altra tendència. Segons dades del Gremi d’Editors de Catalunya, el 2013 el 60% de la població de més de 14 anys ja era “lector freqüent” en suport digital, tot i que,d’aquests, només un 20% tenien un e-book. Fins i tot a la Xina, on es va inventar el paper, la majoria ja llegeix també en pantalla. Però això no significa que pantalla i paper siguin excloents. “Fa anys que parlem de la mort del paper com si aquest fos el tema central de l’edició. I el futur no sé com serà, però el present ja és digital -diu Alberto Vicente, director d’Anatomía de Red, especialistes en edició digital-. La convivència del digital i del paper és evident, i si no s’ha desenvolupat més el mercat digital és per qüestions com que la legislació no està adaptada; falta un canvi cultural en organitzacions com la universitat, els ministeris i les editorials, etc”.
El canvi no ha sigut tan letal per al paper com es pronosticava amb un “alarmisme inflat”, diu l’editor Jordi Herralde. “La penetració del digital ha sigut molt forta amb increments de dos dígits i ara estem a un sol dígit, però no per això es para de créixer”, diu Vicente. El procés serà progressiu, però definitiu. L’editor Michael Bhaskar ho ha explicat així: “És la Revolució Industrial, no la Revolució Russa”; no a tot arreu serà igual ni al mateix temps, però l’era digital suposarà una transformació del model productiu i social. Els Estats Units i el Regne Unit van líders: el 25% de la facturació del sector editorial ja és digital. Per cada 100 llibres físics publicats a Anglaterra, es publiquen 115 e-books. En canvi, les últimes xifres diuen que a Espanya l’edició digital representa tot just prop del 4% de la facturació global, malgrat que per a alguns segells arriba a ser molt superior (a Roca Editorial ja és el 25% de la facturació). “A Planeta el percentatge varia segons el segell, la llengua i la temàtica, i se situa entre el 3% i el 30% del volum de facturació”, explica Eva Güell des l’àrea digital de l’empresa.
Immediatesa i sincronització
Però ¿com transformen les pantalles la manera de llegir llibres? Està comprovat que un client d’Amazon, després d’adquirir un Kindle (l’e-reader de la casa), compra 4 vegades més llibres dels que comprava abans. “La compra per impuls es dispara en els dispositius connectats amb 3G”, explica Albert Cuesta, analista digital. A més de la immediatesa, una altra característica és la “lectura contínua”: com que tots els aparells poden estar sincronitzats, un usuari pot llegir amb e-reader al llit, amb tauleta al sofà i amb mòbil al metro sense perdre el punt de la pàgina on era. “Tots els formats són complementaris en funció dels interessos i la situació del lector”, afirma Koro Castellano, directora de Kindle a Espanya.
“Jo no llegeixo llibres físics des de fa 10 anys i no trobo a faltar l’olor de tinta. Quan me’n vaig de vacances m’enduc mil títols a la butxaca; no vol dir que els llegeixi, però almenys no els carretejo a la maleta”, diu Cuesta. El seu cas és probablement una excepció. La realitat més plausible serà la del lector híbrid, que combinarà la lectura de llibres digitals i de paper en funció del tema, el lloc on es troba, el gènere, etc. És més, l’editorial Malpaso fins i tot opta per regalar l’e-book amb el llibre en paper.
De l’e-reader al taulèfon
Els dispositius també estan en evolució. La venda d’e-readers s’ha alentit a favor de les tauletes. Alhora, s’està consolidant un nou aparell que suposa la fusió de la tauleta i el telèfon intel·ligent, el taulèfon. El 2014 a Espanya es van vendre 3,5 milions de tablets i 17,6 milions de smartphones : està clar on és el negoci. “Cada vegada es llegeixen menys llibres però s’accedeix a més contingut”, afirma Vicente. I la via és el telèfon mòbil. Un exemple: la botiga d’Amazon ha triplicat el 2014 les vendes globals a través del mòbil.
L’e-reader quedarà com a reducte dels heavy readers,per a la lectura d’immersió, reposada i en profunditat: gasten menys bateria, fatiguen menys i la tinta digital es pot llegir a la platja, de nit o dins la piscina (un model de Kobo és submergible). A més, no permeten navegar per internet, ni accedir al mail o altres distraccions, mentre que la tablet és un gran centre d’oci i social.
Per a l’editora Eugènia Broggi, la sofisticació de les tablets i el seu potencial social són, precisament, el problema. Per a ella, l’e-reader implica “una manera diferent, més superficial, de llegir: et canses més ràpid, et desconcentres més, canvies el llibre més aviat...”, diu com a usuària. “La lectura digital és fragmentada, segmentada, discontínua, hipertextual”, resumia a l’ARA l’historiador de l’edició Roger Chartier.
L’oferta, amb pros i contres
Sigui com sigui, el sector editorial s’haurà d’adaptar als canvis d’hàbits culturals, que són indiscutibles. “L’entorn digital evoluciona contínuament pressionat pels usuaris, que busquen immediatesa i accés als continguts en tots el dispositius, allà on siguin i a tothora”. Planeta ha optat per participar en totes les plataformes “si respecten la propietat intel·lectual, la retribució adequada a autors i editors i tecnològicament és factible”. La por que el digital canibalitzi el paper o que sigui més fàcil de piratejar sembla que ja no és excusa. “Si el llibre val la pena, o el digitalitzes tu o te’l digitalitzen”, exposa Albert Cuesta. “El que fomenta la pirateria és que el lector no tingui l’opció de comprar -diu Castellano-. A més, posar en circulació el fons pot ser un nou canal de negoci”.
Un gegant com Planeta opta pel llançament de novetats alhora en paper i digital, i constantment digitalitzen fons (el seu catàleg digital és de 10.000 títols, dels quals 1.700 en català). A La Magrana, en canvi, seleccionen els títols que treuen en digital. I a L’Altra Editorial no han fet cap e-book. “El mercat encara és molt insignificant”, diu Broggi, que vol fer el pas així que la seva petita infraestructura l’hi permeti. Això, esclar, crea buits en l’oferta, si bé és infinitament més extensa que les lleixes de qualsevol llibreria.
Ara per ara les possibilitats de compra també són híbrides: o bé per descàrrega d’arxiu o bé per subscripció a una plataforma amb tarifa plana. “A Espanya els catàlegs de subscripció són molt pobres”, lamenta Cuesta. Amazon defensa que “la tendència global de l’entreteniment” és el sistema de subscripció amb accés il·limitat, el model Spotify que ha funcionat amb música o el Netflix per a l’audiovisual. El primer que l’implementi, guanya.
Eines per customitzar la lectura digital
Subratllar i compartir
El més bàsic i pràctic: es poden fer cerques. ¿Quantes vegades recordem que un llibre citava un tema i mai més hem trobat on? Els e-readers més avançats tenen l’opció que el lector subratlli fragments. Això permet després exportar-los, fullejar el llibre en funció del que més hagi agradat i també compartir frases a les xarxes (sense sortir del llibre). També hi ha marcadors públics: per exemple, per veure recomanacions o subratllats dels altres lectors del llibre.
Modificar la tipografia i el cos
En els softwares més evolucionats es pot canviar el tipus i la mida de la lletra, es poden ajustar els marges i l’interlineat, i pràcticament maquetar la pàgina segons el propi gust. “Es poden recuperar lectors que havien deixat de llegir, com els avis”, diuen d’Amazon.
Gamificació: ideal per a nens
L’e-reader també pot ajudar a fer servir dinàmiques del joc perquè els nens llegeixin. Se’ls poden posar reptes per temps, per nombre de llibres llegits i per pàgines, pels quals obtenen premis. Això permet monitoritzar l’ús que fan els joves de l’aparell.
Sincronització a la butxaca
Els dispositius (mòbil, tablet, e-rea- der) poden estar sincronitzats perquè el lector no perdi el punt. També hi ha l’opció pocket : marcar els articles interessants que trobis a les xarxes i guardar-los per llegir-los més tard.
Estadístiques de lectura
No cal oblidar que l’e-reader és un aparell electrònic: pot comptabilitzar-ho tot. L’usuari pot conèixer totes les seves xifres -és com un Fitbit de lectura-: velocitat, pàgines llegides, temps, etc.
Buscar vocabulari al diccionari
Amb un clic sobre una paraula, s’obre l’opció de consultar el diccionari o la Wikipedia (encara que no en català). Així és més fàcil la lectura en idiomes que no es dominen del tot. A més, l’aparell guarda les paraules buscades per si es volen repassar i memoritzar.
