Sidi Larbi, Hofesh Shechter i Baró d’Evel, al Mercat
BarcelonaAl Mercat de les Flors no els agrada donar les xifres fredes de tancament de temporada. I no perquè no els afavoreixin els números: abaixaran la persiana de la temporada 2014-2515 amb gairebé 60.000 espectadors -la xifra més alta que s’ha assolit mai-, 50.200 persones si es descompta el públic previst pels espectacles del Grec -en tot cas, també fregant el rècord- i un 76% d’ocupació. I això amb un pressupost que s’ha congelat als 4,6 milions, la meitat dels quals es destinen purament a programació.
Però, xifres al marge, el projecte del Mercat no s’explica sense fer visible l’impuls en solitari que suposa per a les companyies catalanes -han acollit al Graner 56 residències artístiques i han doblat el nombre de coproduccions, incloses les internacionals- ni tampoc sense desgranar el projecte de formació de públics que duen a terme. Aquesta és una de les singularitats del centre: són crucials els projectes educatius i socials, amb persones del barri del Poble-sec o amb col·lectius com escolars, malalts, persones en risc d’exclusió i experts teatrers. “Per a mi és el futur”, diu el director, Francesc Casadesús. Els espectadors del Mercat tenen entre 30 i 40 anys i la majoria -un 71%- són nous: la rotació és marca de la casa. “Ho llegim en positiu. Vol dir que vénen públics molt diferents”, diu Casadesús. Ara toca fidelitzar-los, si bé no serà amb una tarifa plana com ha anunciat el Teatre Nacional, perquè ja l’havien provat i només set persones la van adquirir. Ells optaran per premiar els joves i els assidus: “Tot el que sigui trencar les barreres per aconseguir que la gent no trobi el teatre car, ho trobo bé. Ara, qui pugui pagar l’entrada sense dificultat, que la pagui”, defensa el director.
El circuit, el gran repte
Si bé el Mercat de les Flors ha aconseguit ser present en xarxes internacionals (actualment lidera un projecte europeu) i mantenir intercanvis amb altres sales europees -“això et fa estar en el mercat i forma el teu públic”, defensa Casadesús-, no ha tingut el mateix efecte en el circuit català. “L’oferta dels creadors catalans és baixa. Hi ha una generació cansada de fer produccions i una altra que no s’atreveix a fer-les grans. El repte és seduir el públic i els programadors catalans”, apunta.
Aquestes són les claus de la temporada 2015-2016 del Mercat de les Flors:
Confiança en els ‘associats’
Els cinc artistes associats tancaran un període de quatre anys de suport del Mercat exhibint noves produccions: Roberto Olivan, Blai Mateu (Baró d’Evel), Mal Pelo, La Veronal i Israel Galván.
Els ‘hits’ internacionals
Els noms més atractius que han avançat: Hofesh Shechter, Sidi Larbi Cherkaoui i el Ballet de Göteborg amb la coreògrafa valenciana Marina Mascarell.
Impuls dels projectes socials
El projecte social inclourà espectacles sobre invidents (d’Alessandro Sciarroni) o més grans de 45 anys.
Nou cicle de teatre d’objectes
El circ tornarà a tenir espai propi, també els cicles com el Sâlmon i es farà especial atenció al públic familiar (amb una obra d’Akram Khan). S’obrirà un nou ventall d’espectacles sobre l’art dels objectes, lligat al nou festival IF que se celebrarà a l’Arts Santa Mònica.
