11/03/2015

‘Las amistats perilloses’ en versió ‘glam’

2 min
Tots els actors toquen un instrument: Conesa el teclat i Edu Soto la bateria.

BarcelonaValenta. Arriscada. Original. Jove. Anormal. Els adjectius que s’han atribuït a l’adaptació de Las amistades peligrosas que aterra avui al Teatre Goya després de fer gira per Espanya i temporada al Matadero a Madrid destaquen la singularitat de la proposta. El director Darío Facal la defineix com “un gran concert glam amb vestits barrocs” i música que va des del hardcore fins al jazz passant per Pink Floyd. No deixa de sorprendre, quan es tracta d’una novel·la epistolar de finals del segle XVIII que retratava l’aristocràcia francesa d’abans de la Revolució.

Choderlos de Laclos descrivia el duel pervers que mantenien dos llibertins de classe alta que rivalitzaven a seduir jovenets. Aquesta nova versió escènica és fidel al fons, al text original, però en perverteix la forma: la música és el fil conductor del muntatge, que busca la bellesa plàstica i una estètica radicalment moderna per acostar el clàssic al segle XXI. “Les versions cinematogràfiques ens semblava que tenien un deix romàntic, mentre que la novel·la és més àcida, provocadora, cínica, humorística i eròtica”, explica Facal, que ha fet l’adaptació amb Javier L. Patiño. El gènere epistolar els permet mantenir una distància i llavors és quan apareix la ironia. “Trair això és trair l’humor, perquè s’entén que el que diuen els personatges és la veritat, i en realitat és la seva versió de la realitat”, argumenta el director. Valmont era un gran seductor, però també era un ésser mesquí que, al final, busca la redempció. Les cartes prenen forma de curts monòlegs i també es recreen les escenes narrades a la novel·la.

Carme Conesa interpreta la Marquesa de Merteuil, i Edu Soto serà el Vescompte de Valmont en la temporada barcelonina, que s’allargarà fins al 6 d’abril. Lola Manzano és la Madame de Volanges. I els altres tres actors que s’han sumat a la companyia Metatarso Teatro són gairebé postadolescents que apunten alt: la joveníssima Lucía Díez interpreta Cécile de Volanges -formada a Londres i ja amb agent als 18 anys, fa un salt mortal des del Disney Channel a una obra amb gran càrrega sexual-; la catalana Irina del Río és Madame de Tourvel, i Mariano Estudillo interpreta el cavaller Raphael Danceny, però també és el compositor de la música de l’obra.

Una altra de les particularitats d’aquesta adaptació és que, malgrat la lubricitat argumental, no hi ha cap llit a l’escenari. Els elements escenogràfics són mínims i s’assemblen més a l’ attrezzo d’un concert de rock. “Vam decidir representar certs moments complexos -explica Facal referint-se a les escenes sexuals- amb la música i no entrar en la convenció pueril de fer compartir llit als actors”. Tots els actors canten o toquen un instrument -baix, bateria, teclat, pandereta i saxo- i els instruments serveixen per descriure la ferocitat o sensualitat dels acoblaments.

stats