Publicitat
Publicitat

El Macba, en suspens

El director espera una sentència i els comissaris no saben si estan cessats

“L’obertura de l’exposició no restitueix la normalitat”, deia ahir al matí Valentín Roma, un dels comissaris de La bèstia i el sobirà. I és cert. El Macba encara viurà dos dies més en l’insòlit estat d’excepció en què el va col·locar dimecres la cancel·lació d’última hora de l’exposició, tot i la reobertura per sorpresa d’ahir, anunciada divendres a les 9 del vespre. A hores d’ara no se sap si Bartomeu Marí continuarà sent el director del museu d’art contemporani i si continuen al seu càrrec dues persones de la seva màxima confiança que fa poques setmanes va nomenar comissari en cap, Valentín Roma, i cap de programes públics, Paul B. Preciado. “Se’ns ha dit que ja no formem part del comitè d’investigació”, apuntava ahir Preciado, que veu difícil la seva continuïtat en la institució, malgrat que no hi ha hagut cap comunicació oficial. “Em dono per cessat. Amb l’opacitat en què es treballa al museu, amb el meu perfil ideològic no puc estar en un lloc així. I si no que em diguin que he de fer de censor i no de curador”, va dir. La trobada dels comissaris amb el director abans d’obrir portes va ser breu i tensa. “No és un enfrontament personal”, insistien. Però Roma reconeixia que és un procés “políticament greu” i que “qualsevol canvi és imprevisible”.

Fer el menor mal a la institució

Tothom espera que arribi dilluns. En la reunió de la comissió delegada del Consorci Macba, les institucions que el constitueixen escoltaran la versió de Marí i hauran de decidir si el ratifiquen o el cessen, ja que divendres va posar el càrrec a la seva disposició. Joan Abellà, gerent del Macba, ahir desitjava “que la decisió de dilluns sigui satisfactòria perquè la marca internacional del Macba no es malmeti i recuperi el seu prestigi”. “Els museus són maquinàries per inaugurar, no per tancar”, va sentenciar. També va assegurar que no veu “fragilitat” en el museu, com apuntaven en un comunicat els treballadors, sinó un projecte en expansió: “Avui hi ha sensació de normalitat, amb grups de visitants i turistes, i això no és fruit d’aquesta polèmica sinó de la feina de cada dia”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir que es valorarà què és el que més convé “per al museu, per al mateix director i per al patronat”. El PP de Barcelona va qualificar de “deplorable, ofensiu i de mal gust” que l’exposició s’obrís amb l’obra d’Ines Doujak.

Tot el contrari opinen els comissaris, que troben una “irresponsabilirat”, una “vergonya” i una “falta de respecte” als artistes i al Württembergischer Kunstverein de Stuttgart -centre coproductor del muntatge, fet gràcies a una beca del govern alemany- l’estira-i-arronsa que han viscut. “Si es diu que aquesta obra posa en perill el museu és que el museu està en perill -opina la comissària alemanya Iris Dressler-. Per descomptat que hi ha límits, però han de ser debatuts, no imposats”. L’exposició en si volia ser una reflexió sobre els límits de la sobirania.

La crisi obre un debat

Bartomeu Marí va passar pel vestíbul del museu ahir a primera hora, però va marxar tot seguit. Els quatre comissaris de La bèstia i el sobirà i alguns artistes van ser a les sales de l’exposició per assistir els periodistes que van cobrir-ne l’obertura. Al marge de la crisi institucional, la mostra ha posat sobre la taula un debat artístic i ideològic. “El museu ha de ser un espai democràtic, un Parlament ciutadà en què es debati la convenció de la llibertat d’expressió i les condicions de la cultura”, deia Paul B. Preciado. Valentín Roma defensava la tesi de la mostra, la investigació, l’obra nova creada i la projecció a nivell internacional. “Tota aquesta feina era important per resistir-nos a tancar l’exposició”. Com a última condició, demanen que La bèstia i el sobirà tingui una presentació amb tots els ets i uts.

Les