Publicitat
Publicitat

Primers brots verds en el consum cultural

Per primera vegada des de fa tres anys, àmbits com el teatre, el cinema i els llibres registren xifres positives en la facturació, des de l’inici del 2015. Després d’haver assumit caigudes del 20% de mitjana, i de fins al 50%, els professionals esperen haver tocat fons i consolidar la recuperació

No hi ha símptomes d’eufòria, però sí d’alleujament amb esquitxos d’optimisme. Els últims anys han suposat una travessia del desert per a tots els àmbits de la cultura. A la caiguda del consum fruit de la crisi s’hi van sumar el 2012 les retallades pressupostàries de totes les administracions públiques i l’increment de l’IVA al 21% per als espectacles en viu. A més, per a alguns sectors els canvis d’hàbits de consum i la pirateria han sigut letals. Les paraules més repetides són la “tempesta perfecta”. Resultat: en els últims tres anys tots els sectors culturals han patit una caiguda de la facturació superior al 20% de mitjana. Ara, però, per primera vegada des del 2012, les xifres de consum cultural apunten una tímida recuperació en tots els àmbits. Més que increments estratosfèrics, la clau és que els repunts són generalitzats.

Cada dilluns les xifres de consum han estat sobre la taula de la reunió del consell de direcció del departament de Cultura, i la desaparició d’algunes fletxes vermelles els primers vuit mesos de l’any s’ha celebrat com una notícia extraordinària. “L’entorn era apocalíptic. Tots els àmbits estaven en caiguda lliure”, afirma el director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, recordant la seva entrada a la conselleria el 2013. De fet, va ser llavors quan es van buscar mecanismes per tenir dades de consum cultural a curt termini -setmanals o mensuals-, fins llavors inexistents. “En 30 anys de conselleria de Cultura ens havíem centrat només a fomentar la producció i mai a saber com això arriba a les persones, que al capdavall són les que paguen. Si no tens xifres no saps quin impacte tenen les polítiques”, afegeix. I ara, per fi, als estudis que recopila l’Institut Català de les Empreses Culturals hi surten fletxes verdes.

El sector del llibre, econòmicament el de més pes, “ha aturat la caiguda després d’una davallada continuada d’un 7% els últims anys”, diu Sellas. A tot l’Estat la venda de llibres havia baixat un 40% els últims cinc anys, i a Catalunya vora del 30%. “Amb la crisi hem anat deu anys enrere”, afirma el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis. Però els primers mesos del 2015 consoliden la tendència de l’any passat i la milloren: acumulen un increment de l’1,5% de facturació, i això sense tenir en compte els llibres de text. Les vendes es mantenen vora els 10 milions d’exemplars a aquestes altures de l’any, a una mitjana de 13 euros el llibre. “Recuperar el que hem perdut serà llarg, però és un gran senyal frenar la caiguda i créixer una mica”, diu el president dels editors.

La clau és que la campanya de Sant Jordi i l’agost estan un 5% per sobre de l’any passat. I els òptims resultats de la Setmana del Llibre en Català donaran un altre setembre per sobre de la mitjana. “Veiem que quan a la gent li ofereixen la possibilitat d’accedir a un llibre en un moment especial s’hi tira de cap -explica Tixis-. Però encara hi ha prop d’un 40% de persones que no llegeixen”. Per incrementar vendes, “calen nous lectors”, opina, i l’increment del préstec bibliotecari un 4% ja és un bon indici. Mentrestant, el sector “s’ha adaptat als canvis de consum” i ha après a “conèixer i entendre millor el lector”.

Impossible tornar al passat

Hi ha sectors en transformació, però, que “mai tornaran a tenir les xifres de consum passades”, afirma Jordi Sellas. L’arribada de Netflix al mercat espanyol avui n’és una mostra. El contingut audiovisual ha canviat (amb la irrupció del fenomen de les sèries) i també les plataformes de distribució del contingut, juntament amb plagues com la pirateria i el tancament de sales, en part fruit de la reconversió digital. Fa una dècada el cinema assolia la xifra de 32 milions d’espectadors. Avui sona a ciència-ficció, perquè la caiguda ha sigut del 50%. Aquest 2015, tanmateix, el cinema registra xifres positives tant de recaptació (acumula 74 milions fins a l’agost, un 5% més que els primers vuit mesos de l’any passat) com d’espectadors (11,5 milions fins ara, un 2,4% més). I, a més, hi ha hagut produccions catalanes importants que han fet recaptar 3 milions fins ara (un 78% més). “A pesar del govern espanyol, que ens ho ha posat difícil, els brots verds han vingut per quedar-se i per augmentar. La gent torna a consumir”, apunta Raimon Masllorens, president dels productors (Proa). El seu optimisme, però, està condicionat “a fer del canvi una oportunitat”, tot i que encara no existeixi la solució definitiva per a la indústria. Sellas observa que els esdeveniments com els festivals i els cinemes de proximitat que cuiden l’espectador han trampejat millor la crisi. Però Masllorens creu que “han de conviure tots els models, el Verdi i el Filmax Granvia”. Això sí, admet que l’IVA “ha afectat tota la cadena, i al final també el consumidor”: “Ens movem en marges estrets”.

Com el cinema, un altre sector en reconversió és el de la música. Aquí els números vermells s’han “donat per perduts”, diu Sellas. “No és que la gent no escolti música, és un problema de format. Potser no l’escolten en CD sinó a YouTube i en canals com Vevo o en streaming, sigui pagant subscripcions o gratuït i amb anuncis, que seria la ràdio de tota la vida”, diu Sellas. Per això es passa per alt una nova caiguda acumulada el 2015 del 9% de la facturació en suport físic o el 12% menys d’unitats venudes. És el mateix que li passa al sector del videojoc: els jocs són cada vegada menys en suport físic perquè les tauletes i el mòbil eclipsen les videoconsoles (tot i així, aquí la facturació creix un 2,8%).

La nota positiva, en canvi, és la música en directe. Els 13 principals festivals de Catalunya han incrementat aquest 2015 un 6,5% els assistents. En total, calculen que als 360 festivals de música que es fan al país durant l’any hi passen uns 1,5 milions d’espectadors. Però la conselleria admet que encara no té les eines per quantificar amb rapidesa i rigor el públic de les sales de concerts ni el de música digital. Com tampoc dels espectacles que es fan en els teatres municipals del territori. Són reptes pendents de cara al futur. En part, els nous models digitals compliquen la transparència, perquè les multinacionals no faciliten xifres i no funcionen en gremis. “I això afecta el que cobren autors i editors -apunta Sellas-. Costarà trobar criteris compartits”.

La proximitat, valor en alça

En teatre la recuperació és més generosa: del gener a l’agost l’increment de la recaptació és d’un 9,2% respecte a l’any passat en aquesta època, a causa de la recuperació del preu mitjà de les entrades, de 21 euros en sales grans (sense incloure-hi el Liceu) i d’11 euros a les petites. Els espectadors, en canvi, pràcticament es mantenen; una dada positiva, si es té en compte que la davallada havia arribat a ser del 21% en una temporada.

El teatre, però, té un punt feble: el bon temps. “Del setembre al març la temporada és molt estable, però a partir de Setmana Santa és més erràtica. L’afecten tres factors: la climatologia, la dificultat que vinguin espectacles de fora perquè no els pots assegurar una bona temporada i el condicionament de la programació pública (el Grec). I tampoc hem trobat solució per atreure el públic visitant”, diu Xavier Marcé, president de la patronal d’empreses teatrals Adetca. Ara bé, les xifres assenyalen un punt fort: les sales de petit i mitjà format creixen gairebé en un 10% d’espectadors i un 16% de recaptació el 2015. “És on hi ha la llavor de la creativitat del futur immediat -diu el director general de Creació i Empreses Culturals-. I totes han sigut beneficiades amb convenis triennals”. La proximitat és un valor en alça. Una esquerda per avançar. Sense eufòria. Sense parlar de remuntada. Però tots els sectors tenen ganes de regar els esqueixos que comencen a despuntar.