Publicitat
Publicitat

El premi Pritzker, l’obituari de l’arquitecte Frei Otto

El guardó s’anuncia l’endemà de la mort de l’enginyer

Per primera vegada a la història el premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura, serà entregat a títol pòstum. El motiu: el guardonat, l’enginyer i arquitecte alemany Frei Otto, va morir dilluns als 89 anys, després que li haguessin anunciat el guardó a principis d’any però abans que es fes públic. Per això el comitè del Pritzker va decidir avançar dues setmanes l’anunci del guanyador, que es va saber ahir a la matinada, un dia després de la mort d’Otto.

“La notícia de la seva mort és molt trista. No té precedents en la història del Pritzker. Ens alegrem que el jurat el premiés en vida”, va afirmar Tom Pritzker, president de la Fundació Hyatt, amb seu a Chicago, que patrocina el guardó des del 1979. Quan l’arquitecte va rebre la visita al seu estudi, a Warmbronn, prop de Stuttgart, va afirmar: “El temps que em quedi el dedicaré a fer el que he estat fent, que és ajudar la humanitat. Guanyar premis no és la meta de la meva vida. Però què volen que els digui? Sóc un home feliç”.

Una de les obres més famoses i representatives de l’arquitectura de d’Otto és l’Estadi Olímpic de Munic (1972), amb els seus sostres punxeguts i d’estructura lleugera, que també va utilitzar al pavelló alemany de Mont-real el 1967. Altres projectes emblemàtics són el pavelló japonès per a l’Exposició de Hannover (2000) i l’església de Sant Lluc a Bremen (1963).

Pioner de la lleugeresa

Frei ( lliure en alemany) va néixer vuit anys abans que els nazis arribessin al poder. El seu pare era escultor i un dels seus mestres va ser Mies van der Rohe, icona de la Bauhaus i perseguit pels nazis. Enginyer d’estructures, es va interessar per l’aerodinàmica i la construcció d’avions, i d’això va passar a investigar les membranes elàstiques, una experiència que el va portar a les seves “construccions naturals”. La lleugeresa que defensava per a l’Alemanya en reconstrucció contrastava amb la monumentalitat del Berlín dels 30. A la Universitat de Stuttgart va tenir llibertat per experimentar, malgrat que molts dels seus projectes utòpics i futuristes no es van realitzar mai.

El comitè del Pritzker -que en anteriors edicions havia premiat Frank Gehry, Oscar Niemeyer, Rafael Moneo, Norman Foster i, el 2014, Shigeru Ban- va escollir Otto precisament per les seves idees visionàries i el treball pioner en el camp de les estructures lleugeres, que conjugava amb l’ús de materials també lleugers, com malles. El premi s’entregarà el 15 de maig a Miami.

PUBLICITAT
PUBLICITAT