Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Shakespeare se’n va a Hollywood a ritme de jazz

Àngel Llàcer i Manu Guix dirigeixen 29 intèrprets a ‘Molt soroll per no res’, al TNC

Àngel Llàcer volia fer Molt soroll per no res, sí, però ho volia fer a la seva manera. Sense condicionants. “Si la trio és perquè m’agrada, no la vull canviar, però vull oferir la meva lectura”, explica. Primer havia pensat a adaptar L’òpera dels tres rals de Kurt Weill i Bertolt Brecht, però quan va saber que estava prohibit tocar-ne ni una nota, ni una coma, va tombar el projecte. Així va anar a parar al gran Shakespeare i va recuperar una idea que ja havia tingut a l’Institut del Teatre: fer una comèdia del bard anglès amb música de Cole Porter.

El Molt soroll per no res queinaugura la Sala Gran aquest dijous -hi estarà sis setmanes-és fidel al text original de Shakespeare però el situa en un entorn insòlit, el Hollywood de l’època d’or del cinema americà dels anys 50. I per això hi sonen els temes orquestrals de jazz i swing dels famosos musicals de Broadway de Porter (Let’s do it, Night and day, Begin the beguine, Everytime we say goodbye ) i, com que Warner tampoc els va donar permís per a tots els temes que volien utilitzar, hi van afegir Irving Berlin (Cheek to cheek ) i I. Herb Brown ( Good morning ). “El musical potencia l’obra de Shakespeare, no la traeix, al contrari, és un misteri. L’eleva a una de les seves grans comèdies. És un treball de creació increïble”, diu el traductor Salvador Oliva, amb qui Llàcer va treballar en la seva primera direcció a El somni d’una nit d’estiu (2002).

Els protagonistes d’aquesta versió són els treballadors d’un estudi de cinema -actors i actrius, sastresses, maquilladores, bidells i un director (el mateix Llàcer, una petició contractual del TNC)- que estan rodant una pel·lícula. A l’escenari se succeeixen, doncs, realitat i ficció fins a confondre’s: hi ha escenes de l’obra de teatre i escenes del rodatge, en el qual es canta en anglès.

Àngel Llàcer dirigeix una companyia gegant: hi ha 19 actors a escena, capitanejats per la parella d’enamorats que formen David Verdaguer i Bea Segura, i una orquestra de 10 músics, a les ordres de Manu Guix. Alguns dels actors del repartiment -en el qual destaquen noms com Albert Triola, Victòria Pagès, Òscar Muñoz i Lloll Bertran- debuten en el musical, molts d’ells van ser escollits per càsting i també hi ha una actriu de la companyia de l’Institut del Teatre. “A mi no em cansa fer càstings. Sempre en faig i m’agrada. El més difícil és saber detectar si són bona gent, a més del seu talent, perquè no hi ha d’haver egos, ha de ser un equip”, diu Llàcer, a qui no han espantat les dimensions de la Sala Gran.

“És una obra de fàcil digestió -diu el director, malgrat que dura 2 hores i mitja-. És divertida però no frívola. Crec que pot ser la porta d’entrada al teatre per a molta gent. Hi ha la intenció clara de ser seriós des de la felicitat”. Vol contagiar alegria, festa i ganes de compartir: “ Let’s do it! Let’s fall in love! -canta- Va, fem-ho! Fem tots l’amor!”