El Thyssen va més enllà de l’emoticona
BarcelonaEdvard Munch (1863-1944) ha tingut l’honor que la seva pintura més icònica es converteixi en una emoticona del WhatsApp. És cert que des de la seva mort, el 1944, la seva figura s’ha fet un lloc en la cultura de masses a gran velocitat: només cal dir que cada dia apareixen a la premsa uns 30.000 articles relacionats amb Munch, segons el director del museu de l’artista a Oslo. Però aquesta voràgine “devastadora”, segons apunta el director del Museu Thyssen-Bornemisza, Guillermo Solana, també pot haver donat peu a “malentesos” i “simplificacions” sobre la seva vida i obra. “S’ha convertit en un prototip d’artista al límit de l’abisme, igual com va passar amb Van Gogh -subratlla, destacant una altra de les similituds dels dos genis-, i la seva obra s’ha reduït a una sola imatge, El crit, de tota la seva producció. Però reduir Munch a «el pintor de l’angoixa» és perdre’s moltes coses”.
Edvard Munch. Arquetipos, l’exposició que va inaugurar fa una setmana el museu madrileny, una de les més importants de la temporada i la primera retrospectiva que es dedica des del 1984 a l’artista, vol fugir dels estereotips i de “l’eslògan equivocat”, segons assegura la comissària, Paloma Alarcó. Per exemple: “No és cert que la seva obra perdés qualitat a partir del seu internament en un psiquiàtric. Va tenir una gran força creadora fins al final dels seus dies. Mai en va perdre”.
A través de 80 quadres -la meitat dels quals prestats pel museu d’Oslo- l’exposició mostra la capacitat del pintor per sintetitzar les obsessions de l’home contemporani, com el desig i l’amor (es pot observar a El petó, 1902, i a Dona, 1925), la gelosia, el pànic, la malaltia, la mort (La nena malalta, 1907) i estats d’ànim com la passió, la submissió o la melancolia ( Capvespre, 1888), temàtiques que van ser circulars en la seva obra. A més de la repetició temàtica, la comissària assenyala un altre aspecte: l’experimentació tècnica. “El tractament era molt aquarel·lat i sintètic en temes d’amor, però es tornava dens en passions fosques i en temes pròxims a la mort”, explica Alarcó.
Un pintor literari
Si bé el segle passat Munch va rebre la “crítica pejorativa” de ser un “artista literari”, segons la comissària, ara es veu com un atribut. Coincidint amb aquesta exposició, Nórdica Libros rescata els seus pensaments i reflexions a El friso de la vida. “El que s’ha de treure a la llum és l’ésser humà, la vida. No la naturalesa morta”, escrivia Edvard Munch als seus quaderns. El pintor noruec ho anotava tot -idees sobre la vida i l’art o aforismes; uns textos plens de paraules tatxades, sense puntuació, amb inconnexions i moltes versions sobre els mateixos temes- i ho guardava tot. Quan va morir el pintor va llegar el material, quaderns, cartes, poemes, diaris i fins i tot les declaracions de la renda a l’Ajuntament d’Oslo, juntament amb l’obra pictòrica: 1.000 quadres i 15.400 gravats.
