EQUIPAMENTS
Misc 12/04/2017

Vil·la Joana, un oasi dedicat a Verdaguer i a la literatura

Un discurs modern renova l’interès per la casa on va morir el poeta

i
Laura Serra
4 min
Vil·la Joana, un oasi dedicat 
 A Verdaguer i a la literatura

BarcelonaLa Dolors Xufré és la quarta generació de masovers de la Vil·la Joana, la casa d’estiueig que va fer-se construir el 1889 l’alcalde de Sarrià, Ramon Miralles, sobre l’antic mas Ferrer del segle XV o XVI. La seva rebesàvia va ser la primera minyona de l’amo, i el rebesavi va obtenir permís d’armes per vigilar les terres. L’àvia de la Dolors va ser qui va conèixer Jacint Verdaguer quan, malalt de tuberculosi, li van receptar com a tota medicina canviar d’aires. El poeta va acceptar l’oferta de pujar a Vallvidrera, en una bonica torre que quedava prop dels amics de Barcelona i des de la qual albirava Montserrat. La dona li va portar una tassa de caldo cada vespre durant les cinc setmanes que hi va estar convalescent, fins que va morir el 10 de juny del 1902. La Dolors conserva el títol de masovera de la finca i encara hi viu. Hi va néixer als anys 60 i n’ha viscut les transformacions, de vil·la d’estiueig senyorial a escola innovadora d’educació especial (1921-1973), després a casa museu Verdaguer (1963-2014) i, des de fa un any, a Casa Verdaguer de la Literatura, un espai adscrit al Museu d’Història de Barcelona (Muhba).

El projecte es remunta ja al 2008. L’Ajuntament de Barcelona ha invertit des del 2014 cinc milions d’euros per rehabilitar i museitzar aquest edifici municipal, que no s’ha inaugurat oficialment perquè el final de les obres va coincidir amb les passades eleccions municipals. Per això ha funcionat de forma gairebé clandestina (i gratuïta) des del juny passat fins ara. El juny vinent estarà a ple rendiment, però el rodatge haurà servit per ajustar visites i horaris (dijous matí i dissabtes i diumenges tot el dia) i per planificar les activitats familiars i cursos de postgraus, màsters i seminaris. Perquè, a més d’un museu, vol ser un centre d’investigació i part de la xarxa de la Barcelona Ciutat Literària.

El nou recorregut museístic se centra en quatre eixos: la història de la casa, la importància de les múltiples literatures, com aquestes literatures han amarat i explicat la Barcelona del segle XX i, esclar, Verdaguer. Però més que recordar la seva biografia, “és una posada en context de Verdaguer i la seva significació com a poeta nacional”, explica el comissari, Oriol Izquierdo. En aquest sentit, Verdaguer és posat al nivell d’altres poetes nacionals europeus de l’època, escriptors que en bona part van ser autors dels seus himnes nacionals (funció que faria el Virolai verdaguerià), des de Goethe fins a Victor Hugo passant per Dumas o Zorrilla. També es mostra com es va “patrimonialitzar” la seva figura, diu Izquierdo: el seu monument es comença el 1914 amb Prat de la Riba per subscripció popular i l’inaugurarien el 1934 Primo de Rivera i el rei Alfons XIII. Tot i així, quan va esclatar la Guerra Civil, els anarquistes van respectar l’escultura. “Verdaguer va ser de tothom”, insisteix, emfàtic, Joan Roca, director del Muhba, assenyalant un text de l’escriptora i anarquista Frederica Montseny que el definia com “aquest gran poeta humà, massa humà”.

El circuit comença plantejant de forma genèrica què és la literatura i passa a la seva dimensió més quotidiana. Toca temes com els clàssics i la tradició, la literatura oculta -l’escrita per dones- i la indústria editorial. Fins i tot s’atura a analitzar el sentit de la lectura a través del “color d’olor de poma” de Gabriel Ferrater. La museografia és moderna i està més basada en instal·lacions conceptuals que en objectes històrics -tot i que també se’n mostren alguns, com el llit de mort de Verdaguer i l’oratori de la casa.

“Volíem fer un museu on la gent volgués tornar”, diu Izquierdo. I l’excursió a la Casa Verdaguer s’ho val, tant pel contingut com pel continent i l’entorn, un paratge idíl·lic en plena serra de Collserola a només 30 minuts de plaça de Catalunya. Parada: Baixador de Vallvidrera.

“No volíem un mausoleu”: el recorregut en cinc sorpreses

“És una instal·lació que no té res de necrofílica. No volíem un mausoleu”, diu un dels comissaris del projecte expositiu de la Casa Verdaguer de la la literatura, Oriol Izquierdo. Destaquem cinc sorpreses del circuit que ara s’ha presentat.

Les constel·lacions del literàrium

Un planetari a base de constel·lacions d’escriptors, llibres, ciutats i idees, que es poden descobrir a partir de la tria del visitant. És una recreació creativa de la biblioteca de Babel de Borges.

‘Amor’ i ‘sant’, les paraules més usades

Un núvol de paraules omplen tota una paret. No són decoratives: són les paraules més usades per Verdaguer en el conjunt de la seva obra: amor, sant, flor, Jesús, Maria, cel, dia, creu...

Segells i bitllets de 500 pessetes

L’estima popular a Verdaguer va donar llum a una gran quantitat de productes kitsch, des de souvenirs a segells. L’exposició n’exhibeix una petita mostra, com el bitllet de 500 on sortia amb la barretina enrotllada per mostrar “el carácter catalán”, recorda Izquierdo.

La firma de Picasso

El museu Verdaguer que hi va haver durant 50 anys a Vil·la Joana té una col·lecció pròpia. Un dels elements que es conserven és el llibre de condol del seu funeral: ho ha la firma de Picasso.

Recorregut literari del port a Vallvidrera

Un audiovisual de Julià Guillamon i Morrosko Vila-San-Juan, Barcelones de la literatura, fa un recorregut des del port a Collserola pels autors i llocs que han marcat literàriament la ciutat: la Rambla, Lorca, Orwell, Dalí, etcètera.

stats