18/06/2015

La cultura, el nou oasi català

3 min
La cultura, el nou oasi català

BarcelonaEl president de la Generalitat va esquivar amb una variant de l’“això no toca” la persecució dels periodistes gràfics que l’esperaven a les portes del Teatre Romea, on ahir es va celebrar la gala d’entrega dels Premis Nacionals de Cultura. “L’home que ahir abraçava David Fernàndez i avui ha trobat a faltar l’abraçada d’algú altre”, tal com va definir-lo el presentador de la gala, Òscar Dalmau, va afirmar després, somrient: “És un oasi de pau i tranquil·litat ser aquí, us agraeixo la invitació, en especial aquest any”. I això que també li va tocar sentir algun retret.

En un acolorit escenari entre el minigolf i el cabaret -catifa vermella resseguida de bombetes, la lluna projectada en una pantalla, la formació de jazz de Chamorro-Motis encongida en un racó i la senyera a l’altre-, la cerimònia va avançar amb ritme, probablement gràcies al rigor de l’emissió en diferit pel 33. La precarietat que està patint el sector cultural els últims anys va salpebrar diversos discursos, com el de Carles Duarte, president del CoNCA, ens organitzador dels premis. Va denunciar que “els efectes de la crisi han sigut dramàtics” i va demanar que en un “moment d’incertesa i esperances, de canvis profunds que ens mouen a reescriure horitzons personals i col·lectius”, la cultura tingui “un paper de lideratge”. El conseller del ram, Ferran Mascarell, estava d’acord que “el lloc de la cultura no és la perifèria, sinó el cor de la nació”, però no en el pessimisme: “El sector ha viscut anys enormement complicats -deia-, però avui puc dir-vos que tots els indicadors de l’activitat cultural tendeixen a millorar. Avui puc dir-vos, amb cert orgull, que de la crisi n’ha sortit un sector cultural més madur i intel·ligent”. El president, Artur Mas, va alabar els creadors -“el petroli del país”-, però també va aprofitar per fer ell mateix algun retret: “Fa segles que aquest país no es pot considerar normal, i mireu què hem aconseguit. Imagineu-vos què seríem capaços de fer!”

El primer dels deu guardonats -amb l’escultura de la C i 15.000 euros- va ser el crític d’art i historiador de la premsa gràfica Josep Maria Cadena, que va recordar que després de viure les estretors del franquisme ara altre cop “tot són llamps i trons anomenats recursos”. Un pilar de la dansa contemporània, Guillermina Coll, va defensar “el paper cabdal” d’aquest art i dels seus pedagogs. I una encara més veterana i pionera Amèlia Riera, artista plàstica, es va declarar “sincerament feliç”. L’Espai Guinovart d’Agramunt també va rebre premi, després de 21 anys de “picar pedra”.

El professor Xavier Pla va explicar la passió amb què s’ha aproximat a Joan Sales i Josep Pla, “dos autors polèmics que connecten la nostra cultura amb la condició humana més universal”. El poeta i traductor Francesc Parcerisas va optar per llegir un poema escrit per a l’ocasió (“als dits m’ha quedat un atzar / que tot ell és fet de llum”), i també van fer gala del seu ritme Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries entonant una jota que defensa “viure sense pressa i amb llibertat”. La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya es va fer sentir en rebre el guardó, fent retronar tambors i tabals a la platea, i va criticar la directiva europea del foc que ha posat en perill la festa popular.

Per què fem la guerra?

Jaime Rosales, més metafísic, va explicar com entén ell la creació: “Una obra és una experiència molt personal, que ens apropa a l’infinit, a per què fem el que fem, per què som com som i anem on anem. Els artistes ens entestem a buscar respostes a aquestes preguntes, i fracassem”, va dir. I l’última dels premiats va ser Núria Espert, a qui va entregar el guardó Artur Mas. L’actriu va fer diana recordant una anècdota de Winston Churchill durant la II Guerra Mundial. “Quan les coses anaven malament per als anglesos i els seus homes li van demanar que reduís els diners per a la cultura, perquè calien per a la guerra, ell va respondre: «Ah, per què fem la guerra, doncs?»”

stats