Alessandro Baricco: "Les dones són un continent sense explorar"
Barcelona“No conec cap història, meva o dels altres, que no s’iniciï amb el moviment animal d’un cos”, afirma el personatge principal de La Esposa joven (Anagrama). Els instints són els que han guiat Alessandro Baricco (Torí, 1958) a l’hora d’escriure la seva última novel·la. Això, i la “gran felicitat” que ha experimentat teixint aquest text d’aire mitològic i vocació universal situat a la Itàlia del 1900 en una família aristòcrata de costums tan immutables i refinats com delirants. L’Esposa jove del títol arriba a la casa senyorial des de l’Argentina havent acabat de fer els 18 anys per casar-se amb el Fill, com s’havia acordat tres anys abans. El problema és que el futur marit ha marxat a Anglaterra i ningú té clar quan pensa tornar.
L’espera -“un espai literari típic perquè hi habitin les històries”, reconeix l’autor citant l’ Odissea - es convertirà en l’ocasió perfecta perquè els membres de la família imparteixin unes classes “d’iniciació a la vida” a la noia, que viurà un particular despertar dels sentits. “És un llibre molt animal, perquè fa uns moviments que no són normals però en canvi són naturals. Quan un lector entra en un llibre espera unes vies de tren clares i un tren que les recorri. La Esposa joven no dóna aquesta seguretat. Quan hi entres, comences a patinar sobre gel. Pots reaccionar-hi de dues maneres: o et poses rígid i trobes el llibre complicat, o bé et deixes anar i comences a patinar, i llavors tot és bonic”, proposa, davant un llibre que va canviant el punt de vista del narrador sense gaires pistes. “Com passa a la vida real!”, afirma.
Baricco ha creat uns personatges arquetípics, mitològics, tan llegendaris que ni tan sols s’ha atrevit a donar-los nom: són el Pare, la Mare, la Filla, l’Oncle i el Fill desaparegut. L’autor va imaginar-se un quadrat amb el personatge de l’Esposa jove unint els angles. De tots n’aprèn alguna lliçó, moltes vegades a través de la utilització del cos. També de l’únic habitant que té nom, el servent Modest, un perfil clàssic de l’opera bufa.
L’erotisme és un ingredient vital d’aquest conte llibertí. “Molt pocs autors han aconseguit fer literatura eròtica sense equivocar-se mai, per a mi només Nabokov. Però val la pena arriscar-s’hi. Jo, a Seda, vaig escriure una carta eròtica, i molts lectors m’han dit que era fantàstica, però a mi sempre m’ha semblat que estava malament, i aquí hi ha molts intents d’escriure millor aquella carta”, diu. També hi ha una recerca del misteri femení: “Per als homes, les dones són un continent sense explorar”.
Baricco, que es va convertir en un autor de fama internacional amb Seda el 1996, un èxit que ha repetit amb obres com Oceà, Novecento i Emmaús, amb els anys ha seguit explotant la seva curiositat per tots els gèneres literaris -de fet, aquest any el dedicarà al teatre- i terrenys veïns, com la divulgació a la televisió i l’ensenyament, a la seva escola Holden. Per primera vegada, però -“i no ho faré més”, avisa- ha construït un relat en què fa explícita la figura d’un escriptor a través del qual dóna pistes del seu ofici: “He ensenyat durant 25 anys i les dues o tres coses que he entès i de les quals estic segur són al llibre”, afirma.
