“Un dia et mires al mirall i veus un monstre”
BarcelonaDe prop, semblen dos músics punk rock de l’escena nòrdica. I és el que eren fins fa només cinc anys. Ara s’han convertit en el nou fenomen de la novel·la negra sueca sota el pseudònim d’Erik Axl Sund. No és que pretenguessin amagar-se. “Els nostres noms eren massa complicats i impossibles d’escriure”, reconeix amb mig somriure Jerker Eriksson. Senzillament van escurçar-los i els va agradar el resultat.
Eriksson (1974) i Håkan Axlander Sundquist (1965) eren dos joves amics interessats per la música i l’art que es van retrobar anys després en l’escena cultural d’Estocolm. El primer va acabar fent de mànager de la banda electropunk del segon, anomenada Iloveyoubaby! “Vaig trobar divertit que algú que és mig sord [perquè Eriksson porta pròtesis a les dues orelles] fos el meu productor!”, comenta Sundquist. Va ser en els seus eterns viatges de Suècia cap als Països de l’Est quan se’ls va ocórrer matar el temps escrivint a quatre mans.
Matar en la ficció acabaria ocupant tot el seu temps lliure. Però buscaven allargar la tradició de la novel·la nòrdica amb una nova coartada. “Com que al principi escrivíem només per a nosaltres, volíem parlar de temes que trobàvem importants. Hi ha moltes novel·les negres que no t’afecten”, lamenta Sundquist. A ells els interessaven autors més pròxims al realisme social, com les novel·les dels anys 60 de Maj Sjöwall i Per Wahlöö. Per això van optar per convertir una psicoterapeuta, Sofia Zetterlund, en una de les protagonistes de la novel·la: si havien d’explicar casos terribles, també volien explorar per què passen. “És el cercle viciós de les víctimes i els botxins -apunta Eriksson-. Com algú que ha sigut víctima es converteix en agressor, i com es pot trencar aquest cercle. Té a veure a excavar en tu mateix i amb el perdó”.
Una investigació “fastigosa”
Persona (Reservoir Books / Empúries) és l’arrencada del que s’acabaria venent com una trilogia centrada en Victoria Bergman -el cognom i la coincidència del títol de la novel·la amb el film d’Ingmar Bergman, segons asseguren, és pura casualitat, una elecció de l’editor francès-. La Victoria és una de les primeres víctimes sexuals del llibre: el seu pare va abusar d’ella des dels tres anys. Què se n’ha fet, d’aquella nena, ara pacient de l’especialista en trauma infantil Sofia Zetterlund, és un dels fils de la trama. Però també hi ha, esclar, un tèrbol i desagradable cas per a la comissària Jeanette Kihlberg: als carrers d’Estocolm hi apareixen nens dissecats, drogats i amb els genitals mutilats, que han sigut víctimes de violència extrema. La policia va al darrere d’una xarxa de pederastes amb connexions a les altes esferes.
“Escriure sobre agressions a menors és molt difícil, especialment documentar-te, haver de llegir centenars de pàgines fastigoses”, diu Eriksson. “També es tracta de buscar en tu mateix, en coses que has viscut tu o la teva família. Gent del meu entorn no ha volgut llegir el llibre”, adverteix Sundquist.
L’origen del mal
“Quant de sofriment pot infligir un ésser humà a altres abans de deixar de ser ell mateix un ésser humà per convertir-se en un monstre?”, es pregunta la psicòloga. Aquesta és la pregunta central de Persona, que, amb capítols curts escrits des del punt de vista de diferents personatges, en diferents llocs i èpoques de les seves vides, construeix un retrat polièdric del mal que s’amaga dins de cadascú. “Potser un dia et lleves al matí, et mires al mirall i veus un monstre -diu Eriksson-. Els que estem mentalment sans també el tenim a dins. Jo sempre sento dues veus al cap dient-me coses diferents. O quan me’n vaig al llit, una veu m’intenta adormir. I en certa manera no sóc jo”.
Vestits de negre i amb jaqueta fins i tot sota el sol esclatant de la primavera barcelonina, aquests dos rockers han fet una novel·la feminista, amb dones fortes, intel·ligents i sensibles, però sobretot decebudes de les relacions amb els homes. I això que els autors confessen que van començar a escriure el llibre quan tots dos travessaven una crisi de parella que va acabar amb divorci. “Estàvem enfadats, ens sentíem culpables i volíem revenja”, diu Sundquist.
Persona continua amb Trauma i Catarsi, però la trilogia de Victoria Bergman era en realitat un únic manuscrit de més d’un miler de pàgines que l’editorial va decidir dividir. “Deien que, si no, seria un suïcidi comercial”, diu Sundquist. Els primers llibres van rebre el Premi Especial de l’Acadèmia Sueca d’Escriptors de Novel·la Negra i el boca-orella va fer la resta: fins ara s’ha traduït a 38 llengües i han venut els drets cinematogràfics als Estats Units. Ara ja estan escrivint el cinquè llibre de la saga. La vida els ha canviat. El 2008 Eriksson era bibliotecari en una presó i escrivia en el seu temps lliure. Des de fa dos anys s’hi dediquen full time. “Quedem a les 9 del matí i escrivim fins a les 4 de la tarda”, diu Sundquist. Seuen de costat i es van passant els personatges. Una feina que combinen amb la seva galeria d’art: Erik Axl Sund.
