S'està lliurant una batalla d'Ucraïna? I tant. I jo diria que no ve només de la descomposició de l'URSS el 1991 -com intenten escampar aquests dies nuclis il·lustrats de l'esquerra radical europea- sinó que trobaríem els orígens d'aquesta batalla en el mateix cop bolxevic del 1917, i amb tot el que vindria després. Si el 1941 les tropes de Hitler són rebudes a Kíev per milers fent la salutació feixista és perquè amplis sectors de la societat ucraïnesa veien els invasors com a llibertadors. O almenys un mal menor comparat amb el terror de Stalin. Ucraïna encara no s'havia tret de sobre el Holodomor -els dos anys d'extermini (1932-1933) en què la fam va ser utilitzada pel Kremlin com a arma per sovietitzar un territori considerat rus en el més estricte sentit de propietat. Entre 2,5 i 7 milions d'ucraïnesos hi van morir, segons les fonts. Encara es fa el recompte. Resulta, doncs, complicat ometre o ocultar tanta gent assassinada del background que els esquerrans il·lustrats exhibeixen aquests dies quan parlen de la batalla d'Ucraïna.
És cert que a la Unió Europea li hauria anat bé endur-se el pastís ucraïnès sense gaire rebombori, però es va equivocar confiant massa en un interlocutor tan dens com el president Víktor Ianukóvitx. I Rússia ho ha aprofitat per mantenir intacte el seu espai geoestratègic. El president rus, Vladímir Putin, sap que sumant al seu PIB els d'Ucraïna i Bielorússia aconsegueix més del 80% del potencial econòmic de l'antiga Unió Soviètica. Sobre aquestes dades -que circulen fluidament aquests dies per les xarxes socials europees- va alertar fa uns anys Zbigniew Brzezisnki, el politòleg nord-americà d'origen polonès que ha analitzat i disseccionat millor els daltabaixos de l'est. Sense Ucraïna, Rússia mai podrà refer l'imperi, ve a dir Brzezinski. La UE ha intentat que fos així i no li acaba de sortir bé. No cal ser un expert en geoestratègia i tacticisme per adonar-se que la Revolució Taronja del 2004 va embarrancar per la por dels europeus -les amenaces russes de tancar l'aixeta del gas- i també per les ingenuïtats i les malfiances d'un lideratge que va acabar amb les marques del Kremlin: l'aleshores president, Viktor Iúsxenko, amb la cara desfigurada pel verí vehiculat des de l'antic KGB i la seva primera ministra, Iúlia Timoixenko, a la presó.
Però per als esquerrans il·lustrats adscrits al pensament més geoestratègic -que no pas crític- i que posen espelmes perquè Moscou guanyi la batalla d'Ucraïna, el que els passa als ucraïnesos, i el que vulguin decidir, no sembla importar-los gaire. Si Putin reté Kíev i es compleixen els temors de Brzezinski, qui sap si la nova URSS que en surti ajudarà a fer que la Cuba dels Castro i la Veneçuela de Nicolás Maduro puguin aprofitar la també nova multilateralitat com a gran base d'operacions: per engegar la revolució pendent que ens traurà de tots els mals.
