01/11/2011

"Aneu a treballar, dropos!"

2 min

Fa tard. Per molt que apugi el volum de la ràdio no pot deixar de pensar que fa tard. Ja fa un quart que hauria de ser a la feina i això pinta que va per llarg. Com que s'està posant massa neguitós fa el gest d'abaixar la finestra però l'aire que entra és agre i viciat i decideix tornar-la a tancar. Tot seguit apaga la ràdio també, tip d'escoltar gent que s'escolta i pontifica sobre el que no sap. Aquest embús no és pas normal, de ben segur que alguna cosa ha passat, potser una avaria o un accident. Torna a engegar la ràdio per si ho expliquen i com que no ho fan decideix trucar a algú. Comença a marcar el telèfon de la seva dona però a mig fer-ho se'n desdiu. Segur que el renyarà per no haver agafat el tren, com ella fa, i li tornarà a fotre el rotllo aquell de la sostenibilitat. A batzegades el seu cotxe va tirant endavant, mirant d'esquivar el típic imbècil que canvia de carril compulsivament pensant que així farà més via. Finalment truca a la secretària i li encarrega, amb la despreocupació de qui ho fa sempre, que li solucioni tots els seus problemes. També està a punt de demanar-li que investigui el motiu de l'embús quan un grapat de persones amb bates blanques li donen la informació que necessita. És una manifestació. Sembla que són infermeres i han tallat la Diagonal.

Quaranta minuts i dos-cents quinze renecs més tard és a l'altura dels manifestants. Passa ràpidament perquè té pressa però no es pot estar d'abaixar la finestreta, dedicar-los un gest obscè amb la mà i dir-los: "Aneu a treballar, dropos!" És una llàstima que amb la ràbia i la velocitat no retingui el rostre de la noia que se'l mira sense acabar-se de creure tanta mesquinesa. Tres dies més tard l'hauria pogut reconèixer quan, malgrat acumular setze hores seguides treballant, li salvi la vida amb un massatge cardiorespiratori d'urgència a l'hospital on encara treballa.

stats