15/02/2011

El turista de pega

2 min

El turista de pega deixa anar un renec indigne de l'escola concertada en què el van fer un home de bé i tanca un ordinador insubmís que es nega a connectar-lo amb el món civilitzat.

El renou del carrer i el temps que fa que està tancat a la habitació de l'hotel li fan saber que aquest cop no hi haurà cap creuer, cap venedor xerraire i cridaner amb qui pugui regatejar un pergamí decorat amb jeroglífics, cap monument funerari en què pugui filmar un emperador dèspota i momificat. Ja és mala llet, tu, ves si no hi havia dies per fer la revolució i han hagut de triar les seves vacances.

Fa tanta malícia que ara mateix només vol marxar d'aquest lloc odiós ple d'olors fortes i calor enganxosa.

Fastiguejat de no fer res, el turista de pega decideix sortir perquè li toqui l'aire. No les té totes, però ha decidit amortitzar els calés que s'ha gastat en aquest viatge de merda. Quan trepitja el carrer la riuada de gent l'espanta però una sensació estranya d'eufòria el fa tirar endavant.

Cinc hores més tard el turista de pega torna a l'hotel feliç d'haver gaudit de la millor excursió de la seva vida. Ha fet un creuer per la voluntat tossuda d'un poble fart d'entomar; ha regatejat somriures i mirades còmplices amb rostres cansats però orgullosos d'estar canviant la història del seu poble; s'ha vacunat per sempre contra l'escepticisme perfumat de falsa superioritat que es trobarà quan torni a casa seva.

No, no ha vist cap piràmide, però ha viscut en directe la construcció d'una tomba en forma de plaça per enterrar un altre emperador dèspota i momificat, una tomba plena de vida i de veritat. Ha fet sort, davant dels seus ulls ha vist el millor paisatge del món: el de la gent que encara no està anestesiada del tot.

Quina enveja.

stats