Publicitat
Publicitat

TOTA UNA VIDA

Idò ara sí que aquest equip va a més

Ningú no pot controlar que un dels jugadors més importants perdi el cap a la primera part i s'autoexpulsi. També és veritat que no és la primera vegada que el perd, així que ja ens hem de demanar si és que hi té alguna cosa a dins o si li falten un parell de bulls. Dit això aquí, és clar, amb tot l'afecte que se t'oblida quan ets a la graderia i sembla que qui perdrà el cap ets tu.

Sí que es pot controlar que a pesar de quedar-te amb deu l'equip no faci cap passa enrere. Que cerqui el gol amb sacrifici, confiança i empenta cap a la victòria. I això que moltes vegades no n'hi ha prou i, com ahir, et quedes amb un empat que fins i tot podria haver estat una derrota. Geromel va salvar el partit al darrer minut. Ja que l'hem maçolat tantes vegades, no seria gens just oblidar-se'n.

El partit deixa una decepció, més gran encara que no haver estat capaç d'entrar per primera vegada -i ja en va sent l'hora- als llocs que donen opció a l'ascens, i és que l'equip no sortís amb més convicció des del primer minut. Es fallaren un parell d'ocasions per avançar-se, però a l'inici el domini i el control del partit va ser del Numància, per cert, un dels millors equips que ha passat per Son Moix.

Si tens l'oportunitat d'aconseguir la tercera victòria consecutiva, a ca teva, i això et fica de ple en la lluita per l'ascens, has de sortir a mossegar el contrari. El Mallorca només ho va fer quan s'hi va veure obligat per la inferioritat numèrica. I ho va fer molt bé, també s'hi ha d'insistir. Per això l'afició se'n va anar a ca seva orgullosa del seu equip i més optimista que mai. Ni més ni manco.

Empataren, no aconseguiren l'objectiu, però els jugadors s'ho deixaren tot al camp a la segona part i, acompanyat això d'un poc de criteri i bon joc, no fa falta molt més per convèncer els teus. Deu ser que ja ens hem acostumat, i conformat, a la Segona Divisió. Si a tot això el jove Àlex Vallejo surt per donar tot un recital al centre del camp, fins i tot t'oblides d'aquell que ha perdut el cap a la primera part.

El futbol és un camp abonat a l'oportunisme, com moltes altres coses, i tots hi acabam caient. Si el Mallorca hagués aconseguit la victòria i arribar als primers llocs de la classificació, avui tot haurien estat flors i violes. No va ser així i no deixa de ser greu. Però les sensacions són molt diferents de quan l'entrenador ens intentava vendre que l'equip anava a més. O potser sí que tenia raó? En qualsevol cas, idò ara sí que aquest equip va a més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT