Publicitat
Publicitat

L'OBSERVATORI

Liberals, però només amb segons qui

El PP justifica les retallades per no haver d'apujar impostos, però l'argument s'acaba amb el palau de congressos

"La gestió de la construcció del palau de congressos és un exemple transversal de mala administració, de tots els colors polítics". La sentència és d'un expresident de la societat pública Palau de Congressos de Palma SA, Andreu Garau, actual tinent de batle del PP a Cort. La va pronunciar fa just un any, el març de 2014, quan la infraestructura encara estava paralitzada per manca de finançament i no es veia cap solució per tirar-la endavant. Sembla difícil posar cap emperò a la sentència de Garau, ni abans, ni ara, quan finalment el palau s'acabarà només després que les administracions hi hagin posat, almanco, 130 milions d'euros públics. Això, en plena crisi, quan s'ha retallat la cosa pública pertot on s'ha pogut, quan "s'ha fet més amb menys", que ens diuen.

"El model d'un govern liberal com el d'Isern és una ciutat on progressen els ciutadans amb iniciativa". La segona sentència és del portaveu del PP de Cort, Julio Martínez, i la va llançar la setmana passada per justificar que l'antic servei d'ocupació municipal hagi esdevingut una mena d'acadèmia de cursos per a emprenedors i els seus serveis actius d'ajuda als aturats es limitin a organitzar "fires" com la de PalmaJob (més de 20.000 currículums traduïts en cinc contractes de moment). "Posar més doblers públics i fer contractes per a l'administració significa haver d'apujar els impostos als ciutadans, i això s'ha dir", afegí Martínez per rematar el seu discurs liberal. A l'hora de parlar del palau de congressos i dels 130 milions d'euros públics que ha costat, però, això no es diu.   

"El palau de congressos és l'única infraestructura pública que donarà beneficis des del primer dia". La tercera sentència és també d'un membre de l'equip de govern del PP, Álvaro Gijón, successor de Garau i encarregat d'acabar el projecte abans de les eleccions. Gijón volia explicar així que l'adjudicatari de l'explotació pagarà un mínim de 80 milions d'euros durant el període de concessió de l'explotació, els propers 40 anys. Allò que no es diu, tampoc, és que amb els seus impostos els ciutadans hauran fet una bestreta als grups Melià o Barceló (aquest que fa cinc anys, en plena crisi, abandonà el projecte per no haver d'avançar els 80 milions) perquè disposin d'una infraestructura amb hotel enllestida. Certament, no sembla una iniciativa gaire liberal, sinó més aviat un "peatge a l'ombra" però a la inversa: l'administració avança els doblers per a la infraestructura i després el concessionari els anirà retornant. Tota una innovació per no dir allò que s'ha dir: que són liberals, però només amb segons qui.