Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

No és per la ideologia, senyora San Sebastián, és per la burla

Vendre la seva intervenció com “una aproximació històrica al segle XIII”, si no és pretensiós, és simplement una burla

Isabel San Sebastián i els que l’han contractada han intentat embullar la polèmica per la seva participació en un cicle de conferències sobre Ramon Llull afirmant que aquesta només té a veure amb la seva ideologia. La periodista i escriptora va convidar els crítics -gràcies per la convidada- a assistir a la seva conferència i, només després, jutjar-la. Jo hi vaig assistir i em vaig sentir estafat, senyora San Sebastián, i no és per la ideologia. S’agraeix la sinceritat d’haver avisat que no venia a parlar de Ramon Llull, perquè “seria molt pretensiós”, però vendre la seva intervenció com “una aproximació històrica al segle XIII”, si no és pretensiós, és simplement una burla.

Que “al segle XIII era molt difícil viatjar”, que “no hi havia la higiene que hi ha ara” i per això “els perfums eren molt cars” i que els “llibres eren un article de luxe perquè s’havien de transcriure a mà” són només tres exemples de les vaguetats que amollà durant els 68 minuts de la seva intervenció. Té tot el dret del món a exigir 2.420 euros per la seva conferència, de la mateixa manera que té l’obligació de sotmetre’s a les crítiques quan és l’Ajuntament de Palma qui els hi paga amb doblers públics. Professors universitaris i experts lul·listes que intervindran en el cicle sobre el beat ho faran de manera gratuïta.

No va parlar de Ramon Llull, efectivament, sinó de detalls de les vides de tres figures històriques del mateix segle XIII: Federic de Sicília, Pere II d’Aragó i Gengis Khan. Un recull d’anècdotes, senyora San Sebastián, que vostè ja havia introduït en els seus llibres Imperator i Un reino lejano. Definir-ho com “una aproximació històrica” és una burla no ja per als historiadors, sinó per als simples “apassionats per la història”, com es va presentar a la conferència. Només va citar un altre autor, Dan Brown, i va ser per criticar que els seus llibres no estan a l’altura de la novel·la històrica. No com els seus, és clar, però això ho dic jo, perquè per vostè seria molt pretensiós.

La burla la remata el seu amic Roman Piña Homs, qui s’ha encarregat que vostè participi en el cicle de conferències sobre Ramon Llull. El flamant Medalla d’Or de la Comunitat és qui l’assessora en els detalls històrics dels seus llibres, senyora San Sebastián, i també s’encarrega després de presentar-los públicament. S’entén que per fer això ell també cobri un caché i també té tot el dret a fer-ho. Ara ell li torna aquesta confiança i aquest favor, però el cas és que qui ho paga no és ell, sinó els ciutadans de Palma a través del seu Ajuntament. Veu com no és una qüestió d’ideologia, senyora San Sebastián?

I és clar que la figura de Ramon Llull és de tots i que no s’ha de ser catalanista per parlar-ne, però convindrà que en un cicle de conferències sobre la seva figura, sostingut amb doblers públics, s’exigeixi que qui hi participi no hagi insultat allò que representa el beat en els seus múltiples vessants. Així, la polèmica no és per la seva ideologia, senyora San Sebastián, encara que sigui el PP balear que vostè ha felicitat públicament per la seva gestió -el de Bauzá, el de Gilet i el de Piña Homs- el que no ha dubtat a desembutxacar 1.000 euros públics i destinar-ne 1.420 de patrocini privat a la seva contractació. I no es queixi, perquè el rebombori li serví per tenir en primera fila el batle Mateu Isern i la seva dona. El dia que s’inaugurà el cicle de conferències, amb un expert lul·lista, no hi eren.