Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Nomenats a dit, acomiadats a dit

Els casos com el d'Emaya mostren com a través de les empreses públiques es produeixen greuges comparatius amb la resta de l'administració

Els acomiadaments improcedents acordats aquesta setmana per la nova direcció d'Emaya, més enllà de les interpretacions polítiques dels motius de la decisió, han posat en evidència com a través de les empreses públiques es produeixen greuges comparatius amb la resta de l'administració municipal. Les empreses com Emaya poden funcionar com a societats anònimes, encara que el seu capital sigui públic. Es poden regir així pel dret privat, un 'blindatge' que els permet salvar els condicionants de la lliure concurrència per a la designació dels llocs de feina i les condicions laborals a les quals està sotmesa la resta de l'administració pública. D'aquí ve l'explicació de per què determinats treballadors d'Emaya tinguin contractes laborals sense haver passat mai un concurs oposició ni cap prova de mèrits. I també explica el perquè de les seves elevades retribucions en comparació amb qualsevol altre lloc de feina similar a l'administració. 

Els acomiadats ara a Emaya havien estat nomenats a dit, i així han estat acomiadats. En dos dels casos es tractava de treballadors que entraren a l'Ajuntament, a l'administració municipal, com a personal eventual. És a dir, en càrrecs no permanents i en els quals podien ser destituïts lliurement per l'autoritat de qui depenien o que n'hagués fet el  nomenament. Són els anomenats assessors, una figura necessària en l'administració, sempre que se'n faci un bon ús, perquè el responsable polític pugui tenir marge per treballar amb gent de confiança. Però e n tot cas cessen en el seu càrrec quan cessa l'autoritat a la qual assessoren. Un bon nombre d'ells ha sortit de Cort al mateix que l'equip de govern del PP que els nomenà, sense fer renou i sense cap indemnització per acomiadament improcedent. Però en el cas d'aquests altres treballadors, malgrat ser personal eventual, en algun moment algú decidir fer-los un contracte laboral a través d'Emaya.

Un 'blindatge' que els ha permès, mentre altres companys cessaven en el seu càrrec al mateix temps que ho feia qui els havia nomenat, mantenir-se en el seu càrrec amb distints governs municipals. Hi ha més treballadors a Cort així que en altres empreses públiques o organismes municipals autònoms. I tampoc no es pot oblidar que se'n van cobrant ara la corresponent indemnització per un acomiadament que es considera improcedent, que en cap cas haurien rebut si haguessin mantingut la seva consideració de personal eventual. També rebrà indemnització l'exgerent de l'empresa municipal, a qui l'anterior equip de govern en  blindà el contracte fins al 2017 , malgrat tractar-se d'un alt càrrec de confiança lligat al mandat del responsable polític. Coses d'Emaya i les empreses públiques. A la nova direcció se li podrà retreure més o menys elegància i, fins i tot, qüestionar-ne els arguments, però hauríem de convenir que, a l'administració pública, qui és nomenat a dit ha de poder ser acomiadat a dit.