Publicitat
Publicitat

ELECCIONS LA CAMPANYA, A PUNT

Tres urnes per a tres paperetes

El pes del candidat, la irrupció de nous partits i les coalicions municipals poden dispersar més el vot

Fa quatre anys, Mateu Isern, en aquell moment un desconegut en la política, obtingué just 69 vots més que José Ramón Bauzá a Palma. Aina Calvo, en canvi, sumà a la ciutat uns 4.600 sufragis més que les llistes que encapçalaven Francesc Antich i Francina Armengol al Parlament i al Consell de Mallorca, respectivament. És en els comicis municipals on el candidat, pel coneixement més proper de la seva gestió, pot tenir més pes sobre la decisió del vot que no l’afinitat política amb un partit. La particularitat de Balears, amb tres urnes a la vegada, permet encara més la dispersió del vot, un fenomen que pot accentuar-se el proper 24-M per la irrupció de nous partits i la sopa de lletres de coalicions que s’ha cuinat per a les municipals.

Hi pot haver càstig a Bauzá en les eleccions autonòmiques per part de votants del PP que no facin el mateix en les eleccions municipals? És una escenari raonable després que molts candidats populars als pobles, que ara han de guanyar-se el vot entre els seus, hagin tractat de desmarcar-se de certes formes i polítiques del president del Govern, precisament per evitar el mateix desgast. Si han fet això durant els darrers quatre anys, també poden fer-ho a l’hora de repartir les paperetes. Això és fa més evident allà on hi ha hagut situacions de xoc entre la direcció de Palma i agrupacions locals a l’hora de fer les candidatures: Sineu, Alaró, Pollença, Consell... en poden ser exemples.

Francina Armengol també pot patir un efecte semblant al PSIB, menys accentuat i explicat amb més clau interna. Les primàries deixaren ferides i els crítics amb la secretària general feren força entorn a Aina Calvo, encara líder de l’agrupació més important, la de Palma. Escissions com la viscuda a Lloseta, un dels feus tradicionals dels socialistes, tenen el seu origen en aquell procés. La recerca del vot autonòmic per al PSIB és pot veure condicionada no només per aquest factor, sinó també perquè els socialistes, tot i presentar-se amb les seves sigles a totes les illes, en l’àmbit municipal han establert prop d’una desena de coalicions i amb distintes formacions que poden distorsionar el trasllat de suports.

La fidelitat en el vot municipal, que s’explica en moltes ocasions per la coneixença personal del candidat o també per l’hostilitat cap a un altre, es considera més consistent a les municipals que no en els altres comicis, per damunt de l’afinitat ideològica a un partit. La irrupció de noves formacions, que, com en el cas de Podem o Ciutadans, no es presenten a les municipals però sí que es visualitzen clarament en candidatures autonòmiques, pot arrossegar vots en aquest sentit. Votants fidels al seu candidat a la batlia al poble poden ser, en canvi, infidels a l’hora d’anar-se’n amb una nova formació a les eleccions al Parlament o als consells insulars. L’anomenat “vot de càstig”, que els dos grans partits poden patir de manera més acusada, no es visualitzarà tant en les eleccions locals.

Marques diferents

De la mateixa manera, Podem pot acusar també el fet de presentar-se en l’àmbit local amb marques distintes, un fet que els comença a preocupar sobretot a Palma, on darrerament fan moviments per deixar clara la vinculació de la candidatura de Som Palma a la marca Podem. Aquesta situació podria beneficiar puntualment Esquerra Unida, que es presenta amb la plataforma Guanyem a les principals institucions. Palma també pot ser determinant per a formacions com El Pi. La seva dificultat a Ciutat pot generar-li entrebancs, sobretot a l’hora de traslladar a escala autonòmica o insular els suports que se li suposen en l’àmbit municipal.

La coalició que lidera Biel Barceló com a candidat autonòmic, la nova marca electoral MÉS, fa desaparèixer les sigles anteriors i no distreu tant l’electorat com la suma de sigles d’ anteriors comicis, on les variacions d’aliances podrien haver provocat distorsions. La generalització en l’àmbit local de la marca MÉS li dóna més garanties per traslladar suport municipal a escala insular o autonòmica, però aquesta generalització no acaba de ser total, perquè a Menorca es visualitza una disparitat de marques relacionada amb la formació, i a la Part Forana també es distorsiona amb aliances o amb la presència de forces locals aliades de la coalició.

Onada estatal contra implantació territorial

Malgrat tenir una escassa presència territorial, partits emergents que aprofiten una forta onada estatal, com Ciutadans o Podem, poden obtenir representació a les principals institucions de Balears i, en canvi, quedar sense gaire suport en l’àmbit local. En el cas de Ciutadans, la seva presència als municipis serà per força limitada, perquè només es presenta a Palma, Calvià, Alcúdia i Son Servera, i no ho fa a cap localitat d’Eivissa o Menorca. En el cas de Podem, tot i que amb altres noms, opta a les municipals a diversos municipis, entre ells alguns dels més importants. La situació inversa la poden viure formacions autòctones com El Pi, que, amb una important presència als ajuntaments de Mallorca, no té garantida l’entrada a les principals institucions. EU, amb una més dèbil implantació, tampoc no es beneficia d’una onada estatal favorable.

PUBLICITAT
PUBLICITAT