Publicitat
Publicitat

TOTA UNA VIDA

Fer aigua amb el vent a favor

Diuen que no hi ha cap vent favorable si el patró no sap on du la barca. A Son Moix feia una ventada i el Mallorca va acabar fent aigua. A la primera part, bufant a favor seu, va treure veles i es va veure possiblement el millor joc d'ençà que ha començat la temporada. Era el dia per marcar el rumb i començar a tirar milles. Però no, pel forat de la defensa, continua entrant-hi l'aigua a poalades.

El temporal encara no és massa fort, però començam a dubtar si la barca és marinera. A la segona part, i degué ser cosa del vent en contra perquè el patró ens assegurà després que no havia estat cosa seva, l'equip va fer una passa -bé, vint braces, concretament- cap enrere. Era el minut 65 i ho va veure tothom al camp. A la grada em vaig cansar de sentir l'avís: "No, i encara ens empataran!".

Els aficionats s'expressen segons allò que els transmet l'equip, i al Mallorca li basta molt poc per començar a patir. Ahir va deixar que la Ponferradina, un equip que s'havia mostrat inofensiu, es ficàs en el partit. Es va confiar tot al contracop, un estil amb el qual ens ha volgut fer creure que l'equip es troba més còmode. Podria ser cert si l'equip defensàs bé.

Just és una impressió meva, però el Mallorca va jugar bé quan va pressionar molt amunt, tot l'equip, obrint joc per les bandes quan recuperava la pilota. Llàstima que allà s'acabàs l'empenta tan prest. Perquè no es tracta d'assenyalar ningú de la tripulació, com tampoc no seria just encarregar el revulsiu de la nau a un grumet, perquè voldrà fer més coses de les que li pertoquen.

No importa jugar com el Barça de Guardiola o com el Milan de Sacchi, com va dir l'altre dia el patró per queixar-se de les que troba que són excessives exigències. Potser basta saber quin és el rumb i si el port d'arribada continua sent l'ascens directe. O indirecte, ja és igual. No és que anem a la deriva, però preocupa un poc que continuï entrant aigua i ningú no la tregui.

Passades tretze jornades tenim dotze barques per davant i algunes són molt més senzilles i petites que la nostra. És tan cert que queda temps i travessia com que el Mallorca sembla necessitar un cop de timó per mantenir-lo ferm. Estaria bé que fos el mateix patró qui el donàs. No es pot continuar només pendents del vent, de l'atzar. Ara ens esperen a la Corunya i allà són mariners.