Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Un altre gir del Mallorca

El club enreda un altre pic les negociacions amb Cort reclamant ara poder girar el terreny de joc de Son Moix

És igual qui sigui el propietari. El Mallorca s'entesta en els darrers anys a actuar de manera extravagant amb vista a l'opinió pública i complicar la vida a unes institucions que, si bé no afavorir, sí que voldrien facilitar les coses al club esportiu més important de Balears. El resultat, més enllà de l'esportiu, és que el Mallorca és cada vegada més extern a la societat illenca i la seva massa social, quan no pateix, s'empegueeix. El Mallorca cada vegada està més tot sol i això que si li ha ocorregut ara és girar el terreny de joc de Son Moix i enredar un altre pic les negociacions amb Cort. Un altre gir.

Utz Claassen es reuní dilluns amb el batle, José Hila, i el responsable d'Urbanisme, Antoni Noguera. Sobre la taula, unes converses que ja havien començat amb Mateu Isern: lligar el futur de l'antic estadi mallorquinista, el Lluís Sitjar, al del nou, Son Moix. La idea de Cort és expropiar els 27.000 metres quadrats del Lluís Sitjar per incorporar-los a la falca verda, descomptar del preu els 1,2 milions d'euros que costà la demolició i hagué d'assumir l'Ajuntament, i després signar un conveni urbanístic amb el Mallorca per cedir-li la titularitat de Son Moix, estadi del qual només té ara l'ús, cedit.

En principi l'acord és bo per al Mallorca. A l'increment patrimonial que representaria ser el titular de l'estadi on juga, s'hi afegiria poder treure un major rendiment comercial a les instal·lacions. I amb el Lluís Sitjar, no amb Claassen com a responsable sinó amb el tàndem Serra Ferrer-Biel Cerdà, allò que havia fet el club en els darrers anys és plantejar operacions especulatives, jugant amb el sentimentalisme de recuperar l'antic estadi. Com que ningú no acceptà això —el Mallorca ha estat capaç de posar d'acord tots els partits— els dirigents se'n venjaren obstaculitzant-ne la demolició i permetent que se'n mantingués un vergonyós abandonament.

A Claassen li digué semblar massa fàcil allò que li proposaven ara Hila i Noguera, i per això pensà que encara podia demanar alguna cosa més: poder girar el terreny de joc de Son Moix. Li contestaren allò que han de contestar els responsables polítics: que li oferien tota la col·laboració per realitzar la tramitació necessària del projecte en el marc de la legalitat establerta. Quatre dies després Claassen filtrà a la premsa que pensava començar les obres aquest mateix dilluns i que esperava obtenir el permís de Cort. Els responsables municipals, astorats, li recordaren que el Consell Superior d'Esports (CSD) —que aportà doblers a la construcció de l'estadi de la Universíada 99 juntament amb l'Ajuntament i el Mallorca— no ha donat cap autorització a una modificació del projecte original. Només després d'això Cort podria donar-hi el seu vistiplau.

A qualsevol aficionat del Mallorca, i qui escriu això n'és el soci 344, li agradaria que l'estadi Son Moix es pogués adaptar millor a les condicions per veure el futbol; en definitiva, poder sentir-se més a prop del seu equip. Una altra cosa és que aquesta idea de Claassen de girar el terreny de joc sigui sensata. Com a mínim, és extravagant. Però el que és inacceptable és que els responsables del club continuïn actuant d'aquesta manera. Potser és que en els darrers anys s'han acostumat tant a actuar de manera grollera en els consells d'administració, que es pensen que poden actuar igual quan entre al despatx d'un batle. Mentrestant, els mallorquinistes cada vegada veuen més lluny el seu equip.