Publicitat
Publicitat

BALANÇ DE 4 ANYS LA REACCIÓ

Una oposició que hagué d’esclatar en el carrer

La marea verda fou l’esperó que canalitzà el descontentament amb el PP

Aquesta ha estat una legislatura en què l’oposició hagué d’esclatar al carrer, amb una marea verda que a l’equador del mandat de José Ramón Bauzá protestà contra el TIL, però que sobretot canalitzà el descontentament acumulat per les polítiques del PP durant més de dos anys. El moviment, transversal, mostrà també les mancances llavors dels partits de l’oposició, el PSIB i MÉS, malmesos encara per la derrota de 2011, però finalment el feren servir per traslladar la insatisfacció fins al Parlament.

L’esquerra ha hagut d’adaptar-se més que mai a allò que reclamaven les noves veus del carrer, però d’allà també han sorgit nous adversaris polítics de manera tan potent com Podem, que han acabat condicionant el seu discurs i, probablement, la seva manera de poder articular una alternativa política al PP.

Bauzá aconseguí el 29 de setembre de 2013 rebre la protesta ciutadana més important de la història de Balears. Fou el resultat del seu tarannà, exemplificat en l’entestament a aplicar el TIL menystenint tota una comunicat educativa. Però també fou l’excusa perquè més de 100.000 persones expressassin el seu malestar després de dos anys de polítiques del PP, a Balears i a Espanya, mentre se suportaven els pitjors efectes de la crisi. La marea verda superà l’acció fins aquell moment dels partits de l’oposició i anuncià l’impuls de les noves forces assembleàries que s’havien començat a articular amb el 15-M.

Derrota i esforços interns

El PSIB i MÉS encara patien la dolorosa derrota de maig de 2011 davant un PP que havia aconseguit una aclaparadora majoria a les principals institucions. A més d’això, tant Francina Armengol com Biel Barceló hagueren de dedicar bona part de la primera part de la legislatura a gestionar la transició interna dins les respectives formacions després d’haver perdut el poder.

Armengol agafà el lideratge de la secretaria general dels socialistes balears després de 14 anys amb Francesc Antich al capdavant, com a successora natural, però amb una oposició interna que aguantà fins a les primàries, representada per Aina Calvo a Palma i per distints sectors a Eivissa i Menorca. El PSIB també va haver d’adaptar-se al daltabaix patit pel PSOE a escala federal i als successius lideratges representats per José Luis Rodríguez Zapatero, després per Alfredo Pérez Rubalcaba i, ara, per Pedro Sánchez. En tots el casos, Armengol va apostar des de Balears pel guanyador.

Biel Barceló també va haver de dedicar esforços a la seva pròpia formació en la primera part de la legislatura. Va haver de gestionar la difícil decisió de jubilar les sigles del PSM per integrar-se definitivament en la coalició de MÉS i acabar amb lluites caïnites dins l’esquerra nacionalista. No ho va poder fer del tot amb Esquerra Republicana i la qüestió també la va arrossegar fins a les primàries, un procés obert amb el qual MÉS havia volgut avançar-se a les demandes del carrer de processos més participatius. De la mà d’IniciativaVerds, representats sobretot per una Fina Santiago que no repetirà, els ecosobiranistes ja es treballaven aquest espai.

Atacs a Bauzá i l’efecte Podem

La marea verda va ser l’esperó per activar l’oposició parlamentària. Des de llavors, el PSIB i MÉS han atacat durament el Govern del PP per la seva política educativa, però també per les retallades socials, per la precarització de l’ocupació, per la legislació permissiva sobre l’ordenació territorial o per la debilitat davant Madrid a l’hora de reivindicar el finançament. Socialistes i ecosobiranistes també han centrat atacs en la figura de Bauzá, conscients que provoca reacció en el seu electorat, i l’han duit als tribunals en diverses ocasions amb l’objectiu d’inhabilitar-lo, però sobretot per aconseguir un desgast.

En aquesta segona part de la legislatura, però, l’esquerra també ha hagut de patir l’efecte Podem, tan inesperat fins a les passades eleccions europees com imprescindible a partir de les autonòmiques. Podem ha condicionat el discurs del PSIB i de MÉS. Els primers ho han fet de manera més bel·ligerant, perquè senten amenaçada la seva hegemonia dins l’esquerra; els segons, de manera més pacífica, perquè senten que poden tenir un millor aliat. En qualservol cas, perquè tots saben que seran necessaris per articular una alternativa al PP.