L'equip no va fer una passa enrere després de marcar el gol, allò que l'ha condemnat tantes vegades. No va passar tanta pena, no va ser poruc, es va sentir ferm i capaç de fer un salt cap endavant després d'un primer temps temptejant el terreny. Conscient d'allò que es jugava i on ho feia, amb responsabilitat. Una vegada més en aquests darrers anys, el vestuari va alliçonar la llotja.
I això que si d'inici deixes a la banqueta els dos jugadors que havien fet 13 dels 19 gols fins ara, és normal que tinguis dubtes sobre com aconseguiràs guanyar. Després que ens desesperàs durant 60 minuts amb les seves errades, Alejandro Alfaro es va encarregar que haguem de donar la raó a Oltra i el seu experiment. I sobretot a no encaixar cap gol, malgrat que jugava Geromel.
És just reconèixer a l'entrenador que li sortís bé la prova, després d'haver-li'n criticat tantes d'altres. Ha fet 15 alineacions diferents en 16 partits. Ahir Geijo va fer un bona tasca de desgast a davant, i Alfaro, el gol. Res a dir. Menció especial a la segona part de Thomas al centre del camp. Si aconsegueix llegir millor els temps del partit sense precipitar-se, ha de ser el jugador clau.
Tot i els records, la gespa d'Ipurua sembla està en millor estat que la de Son Moix, però el camp de l'Eibar manté el misticisme, l'aroma del futbol antic. Un autèntic partit de Segona Divisió, i el Mallorca va respondre perquè es va mostrar com un autèntic equip, amb l'actitud que pertoca. Fer-ho a partir d'ara jugui qui jugui, sigui quin sigui el rival i toqui el camp que toqui és el vertader repte.
Que ens deixin gaudir d'això és una altra cosa. L'afició està oiada i no és per estar jugant a Segona. Està oiada per haver de sofrir des de fa anys un circ al voltant del Mallorca. Un circ amb pallassos però d'aquests que no fan riure, perquè mentre ens cobren l'entrada i fan caixa deixen el club enlaire, a la corda fluixa. I els trucs són tan dolents que es veu la trampa d'enfora.
Després hem de patir el cinisme que es reclami responsabilitat per no parlar de l'espectacle que estan fent i deixar el vestuari tranquil.
Estic disposat a fer-ho si desapareixen, així sí que estaríem tots tranquils. I, tanmateix, al camp hi juguen professionals, millors o pitjors, així que a aquests ens haurem d'aferrar. Qui ens ho hauria dit.
