'Good bye' Santi Vidal

Que la premsa de Madrid s’entretindria en el cas Santi Vidal era més previsible que un retard a Rodalies, però tampoc hi ha hagut gaire sang en les edicions d'aquest divendres. A Madrid són de reacció lenta (tots optaven per fixar-se en les declaracions de Meritxell Borràs en què animava els funcionaris a fer festa el 6-F, que l’ARA va publicar dimarts) i les polèmiques periodístiques són com la salsa del fricandó, que està més bona un cop reposada.

Això sí, els verbs estan triats a consciència per demostrar que les il·legalitats que atribueix Vidal a la Generalitat, tot i desmentides, són certes: per a 'El País', Vidal “reconeix” (és a dir, que admet un fet); a 'La Razón', el senador “revela”, és a dir, que fa conèixer un fet amagat. Cap paraula a l’atzar.

L’enfoc més sorprenent ve d''El Punt Avui'. Hi reserva un espai a portada, però en canvi a la secció només mereix un breu a l’última pàgina. I això que en poques línies se’ns explica que l’afer va aixecar “una gran polseguera”. Una de dues: o a 'El Punt Avui' hi ha al·lèrgia a la pols o passa com a la pel·lícula 'Good bye Lenin', que hi ha realitats que més val explicar poc per no generar sobresalts. No digueu gaire que un heroi del processisme com Santi Vidal s’ha disparat al peu.

El cotxe de CR7

Parlant d’egolatries, circulava aquests dies per la premsa digital una història rocambolesca de Cristiano Ronaldo: deia que el futbolista va haver d’abandonar el seu Lamborghini enmig de la carretera perquè li feia mal la mà i no podia conduir, i que la Guàrdia Civil el va rescatar. Bonic, però fals: els textos estaven sustentats en un tuit en què el cotxe que hi apareixia no era ni tan sols el de Cristiano. 'El País', després d’investigar-ho, ha descobert que en realitat era d’un empresari a qui la Guàrdia Civil havia aturat per no portar matrícula. Podrien haver contrastat la resta? No cal: el clic ja està guanyat. Però fer-ho tot per al clic, com quan tot es fa per a l’aplaudiment, acaba passant factura.