PROCÉS SOBIRANISTA
Misc 10/09/2017

L’hora de la gent

Puigdemont i Rajoy calibren la resposta ciutadana per decidir la seva estratègia fins a l’1-O

i
Maiol Roger
5 min
Balcons amb banderes del 'sí'

BarcelonaEl Procés ha exhaurit gairebé tots els límits de la política institucional. Descartada una negociació in extremis -tots els actors neguen qualsevol interlocució-, la majoria independentista al Parlament ha anat als confins del reglament per aprovar les lleis que activen la desconnexió. El govern espanyol, per la seva banda, hi ha respost amb la maquinària judicial, l’única que esgrimeix respecte al cas català. Superada la setmana del xoc, la política queda aparcada i ara tots els plans, d’una banda i de l’altra, depenen de la resposta ciutadana. És l’hora de la gent.

El Procés ha entrat en la fase de màxima incertesa. A Barcelona i a Madrid es preveuen totes les opcions, però ningú sap fins on està disposat a arribar l’altre. “Tenim tots els escenaris previstos, però n’hi ha tants que encara que tinguem una resposta per a tots ens movem en la incertesa”, comenta un alt càrrec.

La determinació del Govern i la majoria parlamentària és clara: arribar a l’1-O costi el que costi. La de l’executiu espanyol, frenar-ho per totes les vies possibles abans de l’1 d’octubre. La prova: els escorcolls que la Guàrdia Civil ha fet en una impremta a Constantí i a la seu del setmanari El Vallenc, a Valls, en un desplegament inaudit per esbrinar si s’hi imprimien les butlletes del referèndum. Des dels temps del tancament d’ Egunkaria no es veia la Guàrdia Civil entrant en un mitjà de comunicació.

Puigdemont va subratllar ahir que “cap tribunal” podrà tombar l’1-O. “I menys un Tribunal Constitucional deslegitimat i conxorxat amb l’executiu espanyol”, va dir. L’endemà que la Fiscalia es querellés contra ell, els membres del seu Govern i la majoria de la mesa del Parlament -acusats de delictes de desobediència, prevaricació i malversació, que inclou l’amenaça de presó-, Puigdemont va rebre l’escalf del consell nacional del PDECat i es va comprometre a seguir: “Farem tot el que calgui per tirar endavant el mandat popular i protegir els nostres treballadors públics i els proveïdors”. El Govern espera que no només els quadres dels partits l’acompanyi: confien que els ciutadans hi responguin, ja sigui a les urnes o, en un eventual fre de l’1-O de l’Estat, per forçar una reacció internacional. “Les institucions han fet la seva feina. Ara torna a tenir un gran pes la ciutadania”, exposa un dels dirigents del Procés.

El president va explicitar-ho llançant una crida als ciutadans a donar suport al “club dels querellats” per facilitar l’1-O: “La primera cosa per començar a guanyar és l’acompanyament. Combatre la sensació de solitud que volen imposar-nos perquè l’estratègia de la por ens desactivi”, va avisar. I va posar èmfasi en la importància de la gent, “l’immens poder que té a les mans” el sobiranisme. “Si l’1-O les urnes són plenes de vots, cada vot és una garantia. Ningú podrà dir que quan les urnes surtin plenes de vots, allò no té garanties”. El president va arribar a anar més lluny divendres, quan va exhortar els independentistes a pressionar els alcaldes per garantir que hi hauria col·legis electorals. Tot, en mans de la gent.

La manifestació de la Diada servirà per mesurar, un any més, la temperatura del carrer. Les entitats, però, es reserven la carta de la “mobilització permanent”, que va posar-se damunt la taula durant alguns mesos i que ara mantenen en un calaix: “Només ho activarem si l’Estat impedeix físicament l’1-O, per garantir el referèndum”, exposa una font de les entitats. No hi ha mobilització permanent, però sí alerta: ho demostra el fet que l’ANC i Òmnium van activar totes les seves bases dimecres, just abans de la convocatòria del referèndum, per si calia mobilitzar-se, com també el suport al carrer que va rebre ahir el director d’ El Vallenc arran de l’interrogatori de la Guàrdia Civil.

La proporcionalitat

L’estratègia de la Generalitat és clara: ja ha evidenciat la desobediència -o l’obediència al Parlament, segons el Govern- i el dubte és si serà capaç de suportar la pressió de l’Estat abans de l’1-O.

Per al govern espanyol, la clau està en la “proporcionalitat”, l’expressió que fa servir Mariano Rajoy quan parla de quina mena de resposta tindrà l’Estat amb Catalunya, més enllà de repetir que el referèndum “no es farà”. La proporcionaltiat de Rajoy és l’equilibri entre una resposta prou dura per acontentar el sector del seu partit que demana severitat, però prou mesurada per no provocar una reacció al carrer que augmenti els efectius del sobiranisme i perjudiqui la imatge internacional de l’Estat. Hi ha dues xifres clau en aquesta batalla, els dos càlculs diferents que s’han fet per mesurar el suport al Procés: per una banda, els favorables a la independència, que en funció de l’enquesta, l’urna o el termòmetre amb què s’ha mesurat ha basculat entre el 40% i el 50%; per una altra, els partidaris del dret a decidir, situats en l’interval del 70%-80%. Una resposta severa podria fer augmentar la majoria independentista entre els partidaris de la consulta. El Govern, Junts pel Sí i la CUP miren els votants dels comuns. “Vull pensar que si l’Estat ve amb tot, hi seran”, apunta un membre del Govern.

Rajoy pensa quina fórmula ha d’aplicar. El PP ha advertit unes quantes vegades amb l’article 155 de la Constitució, que permet suspendre competències a alts càrrecs. Fins i tot, pot apropiar-se de funcions concretes, com la facultat de Puigdemont de convocar eleccions, per forçar una crida a les urnes que passi per unes noves autonòmiques. El president, però, seguirà mantenint el pla d’intentar aturar tota la logística del referèndum abans de l’1-O. Està segur que amb la persecució policial a la logística i l’amenaça judicial, que pot arribar als voluntaris, ho aconseguirà. Ara per ara, però, Rajoy manté la idea de permetre l’1-O si el Govern aconsegueix, malgrat tot, posar les urnes. Considera que hi arribaria amb tan poca força que seria un fracàs, amb una participació que obligaria el Govern a fer marxa enrere. En canvi, l’executiu català confia que la participació legitimi el referèndum.

Durant els 21 dies que queden fins a l’1-O els escenaris es poden multiplicar, perquè a cada pas que fa un bàndol hi respon l’altre. La partida, però, depèn de la principal incògnita: com responen els ciutadans, ja sigui a les urnes o al carrer. És l’hora de la gent.

01. La votació

Els diputats del PP, el PSC i Ciutadans van sortir del Parlament dimecres a la nit per no votar la llei del referèndum. Dijous ho van tornar a fer amb la de transitorietat.

02. Les banderes

La diputada de Podem, Àngels Martínez, va retirar les banderes espanyoles que havia deixat el PP.

03. La convocatòria

El Govern en ple va comparèixer a la sala d’actes del Parlament per anunciar la convocatòria de l’1-O. A primera fila hi havia Artur Mas, els altres inhabilitats pel 9-N i els presidents de les entitats sobiranistes.

04. La presidenta

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va superar el ple més difícil de la legislatura, amb l’oposició criticant-la per una gestió que van considerar parcial.

05. La firma

Després d’una sessió convulsa, en què la llei del referèndum es va votar a les 11 de la nit, el Govern es va reunir per signar la llei i convocar el referèndum de l’1 d’octubre.

stats