Misc 12/03/2017

El PDECat afronta la primera crisi per l’herència de CDC

El partit marca distàncies amb la gestió del passat

i
Maiol Roger
2 min
L’expresident de la Generalitat Artur Mas en un acte a l’Hospitalet.

BarcelonaLes esperances del PDECat d’enterrar les ombres de sospita que han afectat el seu partit predecessor, Convergència, se n’han anat en orris aquesta setmana. Amb el judici del cas Palau, la formació ha hagut d’afrontar la seva primera crisi per l’herència de CDC, en què s’han sumat les investigacions del 3%. Dos casos de presumptes comissions il·legals en què el PDECat ha adoptat una estratègia clara: rebutjar frontalment la corrupció i distanciar clarament les dues marques polítiques.

“El PDECat no és CDC”, repliquen en públic i en privat a la direcció del partit. Fins i tot Marta Pascal, després de la confessió de Fèlix Millet, va afirmar que no havia de donar explicacions per CDC. Pascal també va demostrar un rebuig frontal a les pràctiques de finançament il·legal: “La corrupció em fa fàstic”.

La inquietud al partit s’ha centrat en la figura d’Artur Mas, el lligam més evident entre el PDECat i CDC: és el president de la nova formació i liderava la predecessora, responsable, entre altres coses, d’haver anomenat Daniel Osàcar, l’extresorer jutjat al cas Palau. Les explicacions divendres de Mas -va escudar-se en la manca de fiabilitat de Fèlix Millet i Jordi Montull i en el fet que no s’investiguin les adjudicacions sota sospita- van calmar els ànims interns, exaltats després de la confessió de Millet. La tranquil·litat va arribar especialment quan l’expresident va diferenciar clarament el PDECat i CDC, un gest que no havia tingut fins aleshores, en què el seu discurs i el de la direcció liderada per Pascal i David Bonvehí anaven per camins diferents.

Tot i la inquietud, pocs dubten que, a part de Carles Puigdemont -que també va agafar distància amb el passat de CDC-, el principal actiu del PDECat segueix sent Mas, i les esperances en unes futures eleccions passen per ell. El seu destí, però, anirà lligat als jutjats. Si la causa contra el 9-N el va reforçar com a responsable de la consulta, el cas Palau ha lligat la seva imatge al passat i a les sospites sobre CDC, i la sentència serà clau. Alguns dirigents adverteixen que en cas de condemna el paper de Mas quedarà en entredit, i més després de posar la mà al foc per Osàcar. Fins que no arribi la sentència, però, la imatge serà de confiança en el líder del PDECat.

La nova formació haurà de seguir enfrontant-se al passat. La confessió dels exresponsables del Palau i dels empresaris que havien desviat factures de CDC al Palau ha donat força a la tesi del fiscal; els encausats seguiran declarant, i després vindrà l’anàlisi de les proves documentals que, segons l’escrit d’acusació, demostren l’existència de finançament il·legal. Tot, en paral·lel a la investigació del cas 3%, en què la fiscalia apunta a l’actual diputat de Junts pel Sí Germà Gordó, que genera molts recels en la part més renovadora del partit.

El PDECat intenta aixecar el vol desfent-se de l’ombra de CDC, però el focus judicial li complica la missió.

stats