Què tenen en comú Fernández Díaz, Messi i la infanta Cristina?

Ens ho revela una entrevista de Vanity Fair: Jorge Fernández Díaz és com Leo Messi o la infanta Cristina. No, no és que s’hagi tenyit el poc cabell que li queda de groc ni que el xòfer de la germana reial es digui Marcelo. Tots tres formen part del club de gent que firma papers sense saber què firma. “¿Jo he condecorat el comissari Villarejo? Si ho he fet, no me n’he assabentat”, diu Fernández Díaz, a qui els seus deixen en evidència: “¿He condecorat el comissari Villarejo? [pregunta al seu director de comunicació, que ho confirma]. He condecorat multitud de policies”. La referència a Villarejo -el comissari que va revelar l’existència de l’operació Catalunya, que pretenia perjudicar el procés- no és l’única que remet als escàndols del ministre. La mala llet, des del títol, “Silenci, es grava”. El ministre acaba molest, però és que les periodistes burxen d’inici amb Daniel de Alfonso: “¿Ara no ens deuen estar gravant, no, senyor ministre?” Des del to desenfadat es crea una entrevista incisiva i completa que posa en contradicció el dirigent popular, que no sap com sortir-se’n: “Les gravacions estan manipulades. No dic la fiscalia «t’ho afina», sinó «en fi»”, diu, abans d’evitar més preguntes amb un “analitzar una conversa privada no és decent”.

CONVERSIÓ A LAS VEGAS

Fernández Díaz explica la seva conversió de la vida de disbauxa a supernumerari de l’Opus: “No va passar res estrany. A Las Vegas vaig tenir una experiència personal molt intensa que va fer que la meva vida comencés a canviar”. Res estrany, la típica nit mística a Las Vegas. “No és precisament Lourdes”, reblen les periodistes, a les quals el ministre respon citant sant Pau: “On sobreabundà el pecat, sobreabundà la gràcia”. Aquí ja no se sap si parla de Las Vegas o fa un balanç de la seva gestió.