Publicitat
Publicitat

DEBAT D’INVESTIDURA

Rajoy branda el procés i l’amenaça electoral per doblegar Sánchez

El candidat crema opcions de ser investit en un discurs que sorprèn C’s i referma el PSOE en el no

Mariano Rajoy ha decidit que, per ser reelegit president espanyol, ha de vèncer el PSOE, i no convèncer-lo. Després de 256 dies en què ha governat còmodament en funcions, el líder del PP se sotmetia ahir al debat d’investidura amb la seguretat que divendres no aconseguirà els vots suficients per sortir victoriós del Congrés. I ho va fer en un discurs desafiant i escàs de propostes, centrat a avisar dels perills que té per a Espanya l’independentisme català, l’immobilisme polític i la possibilitat d’unes terceres eleccions.

Amb aquests tres elements per bandera, Rajoy va deixar clar al PSOE que s’ha de resignar a abstenir-se per facilitar un govern presidit per ell. Però el discurs va ser tan poc efectiu per buscar un canvi d’actitud en el grup que comanda Pedro Sánchez que fins i tot Ciutadans el va criticar tot i el pacte subscrit aquest diumenge pel sí dels d’Albert Rivera. “Si no es creu ni ell la investidura, qui ho farà?”, va preguntar-se el portaveu Juan Carlos Girauta, que es va confessar sorprès amb el to del president en funcions.

La indignació del PSOE el referma en el no, i l’opció del PNB -aparentment plausible després de les basques- també s’allunya: “Estic sorprès i emprenyat”, va dir un dur Aitor Esteban. Rajoy confia que el temps acabi minant la resistència del PSOE, però la possibilitat d’unes terceres eleccions -sense descartar una alternativa amb Sánchez que avui exaltarà Podem- flota més que mai en l’ambient.

Govern urgent

Rajoy va aportar poques novetats al seu discurs: el PP és l’única opció viable per a un executiu que apuntali la recuperació econòmica. D’inici, va donar tres raons per a la seva presidència: la primera, la necessitat d’un govern urgent per acabar amb l’immobilisme que s’allarga des del 20-D. Aquí va disparar contra Sánchez, a qui després gairebé no va citar tot i que gran part del discurs anava dirigit a ell: “La frase «Espanya necessita un govern» ja s’ha convertit en un clamor popular. De fet, l’1 de març d’aquest any, quan el senyor Sánchez es va presentar a la investidura, va argumentar en diverses ocasions: «Espanya necessita amb urgència un govern»”, va recordar.

A aquest element de pressió Rajoy hi va sumar dos arguments més per buscar la cessió del socialista: l’àmplia victòria del PP el 26-J i la manca d’una alternativa “raonable”, és a dir, que exclogui els independentistes. Qualsevol opció de Sánchez, que hauria de comptar amb els partits catalans si Ciutadans no s’hi posa bé “estaria hipotecada per les exigències de partits que només volen desafiar les institucions democràtiques i trencar la unitat territorial”, va assenyalar Rajoy.

La unitat d’Espanya

Tot i deixar Catalunya per al final, el procés sobiranista va ser un dels temes en què es va estendre més. En contraposició a Sánchez, que en el seu debat d’investidura va passar de puntetes per l’afer català, el president en funcions va definir l’independentisme com “el repte més gran que té plantejat Espanya en aquests moments”.

El candidat a la investidura va defensar que el seu govern ha actuat amb “voluntat de diàleg” amb Catalunya -cosa que va provocar rialles en alguns escons- i va recordar el FLA per assegurar que “cap ciutadà català es pot sentir desprotegit o oblidat pel govern d’Espanya”. Cap proposta per sortir de l’atzucac, més enllà d’una tímida al·lusió a una reforma del finançament “que acomodi millor la necessària solidaritat interregional”. Els arguments contra l’independentisme es van limitar a assegurar que està “mancat de fonament” i en una defensa acèrrima de la unitat d’Espanya. Rajoy va retrocedir fins a la Constitució del 1812 per sentenciar que l’única sobirania “és del poble espanyol” i va insistir en un mantra al PP, que la nació “més antiga d’Europa” és Espanya.

Terceres eleccions

Rajoy va citar el pacte per la unitat d’Espanya que promou amb Ciutadans com un dels grans consensos que vol buscar. Després de quatre anys de majoria absoluta, el president en funcions va revestir la seva necessitat de buscar acords (governaria en minoria) de pactisme demanant pactes en temes com l’educació, les pensions, la violència de gènere i el finançament. També en corrupció, un tema que va despatxar en un minut.

La mà estesa per al consens es va apaivagar pel to desafiant amb què va acabar, que va deixar clar que l’amenaça de terceres eleccions serà el pilar sobre el qual buscarà la rendició del PSOE: “Excepte que algú expressi el contrari, he de suposar que tots desitgem que Espanya eviti noves eleccions. ¿O és que algú aquí està pensant a convocar novament els espanyols a les urnes?”, va preguntar mirant els diputats. La resposta la donarà avui l’oposició, però ahir es començava a dibuixar: els ponts estan tan trencats que, entre Rajoy o eleccions, ningú s’atreveix a descartar la segona opció.

Les frases del discurs de l’aspirant a president espanyol

RE