Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

I demà on serà, l'Omran?

Després, la tragèdia continuarà en silenci. Fins que un altre nen ens recordi que la guerra existeix

La imatge va donar la volta al món: un nen ple de sang, pols i runa, perfecta metàfora de la crueltat d’una guerra i la innocència de les víctimes, portada de tots els diaris. La premsa reacciona ràpid quan arriben imatges com la d’Omran Daqnix a Alep: divendres sabíem qui era el nen i se’ns explicava com viuen el conflicte sirià els menors. Molts diaris ho complementaven informant de les exigències que enviava l’ONU. Un retrat del que passa i una comunitat internacional retratada. A la premsa es recordava l’Ailan, el nen ofegat a la costa turca que va sacsejar consciències i va omplir pàgines i discursos encara no fa un any. Al cap d’uns dies, l’oblit. Què passarà ara, amb l’Omran? Hores després de sortir en portada, la guerra que el va sepultar mereix atenció desigual als diaris. Ahir l''ARA' es fixava en la situació dels kurds a Síria; 'La Vanguardia'  dedicava l’últim racó d’internacional a explicar una treva parcial a Alep; 'El Periódico'  posava el focus a Líbia. A Madrid, contrastava un ampli i interessant reportatge a 'El Mundo' sobre la situació a Alep amb el silenci de l''Abc' . 'El País' obviava el conflicte a les notícies però hi reflexionava a l’editorial: “És necessari evitar que la guerra a Síria es converteixi en un element recurrent al qual s’acabi acostumant l’opinió pública mundial”.

Un altre nen

L’alerta arriba tard, amb l’opinió publicada ja acostumada a la guerra a Síria, deixada en mans de corresponsals esforçats que sobreviuen en la precarietat i lluny de les primeres planes. Amb l’Omran, Síria ha ocupat portades, anàlisis i articles benpensants (com el que ara acaba); avui s’hi tornarà amb la mort del germà i seguiran dies d’atenció. Després, la tragèdia continuarà en silenci. Fins que un altre nen ens recordi que la guerra existeix.

PUBLICITAT
PUBLICITAT