10/05/2017

Podem denuncia “l’enganyifa dels de dalt”

3 min
El Tramabús fa parada davant l’antiga seu de CDC del carrer de Còrsega, al seu pas ahir per Barcelona

BarcelonaQuè és la trama? La pregunta recorre Barcelona en l’anomenat Tramabús, l’artefacte publicitari de Podem. Una mena de bus turístic sense forans, amb periodistes a qui transmetre el discurs contra el poder i gent del partit que fa de claca.

El recorregut comença a la seu de La Caixa, i ja hi ha problemes. El vehicle, com si el conduís Esperanza Aguirre, aparca al carril bus. Mentre el conductor és alertat per la Guàrdia Urbana, el líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, explica a peu de carrer què és la trama: “Una manera de relacionar-se, una manera de governar, els fils del poder”. Un home que passeja per la Diagonal crida: “El que fa falta és un Tejero, un altre 23-F”. Diagnòstic compartit -el sistema falla-, solució diferent: Podem vol una moció de censura. Les tres paraules estan incorporades als logotips del bus a correcuita i amb lletres atapeïdes, perquè tot estava imprès quan el partit la va anunciar.

No és l’únic detall que no ha quedat lluït. El bus és el mateix que ve de Madrid, amb un lloc destacat per a Jordi Pujol. Els anomenats “convidats especials” que s’han afegit expressament per a Catalunya són al frontispici: hi ha Fèlix Millet, la infanta Cristina i un Jordi Pujol Júnior amb poca semblança. “Qui és aquest?”, pregunta una dona abans que arranqui el bus. “És el fill del Jordi Pujol, però no ens ha sortit afavorit”, reconeix un dels integrants de l’equip de Podem. Fachin lamenta no haver estat ràpids per incloure-hi la mare superiora, Marta Ferrusola: “Ja teníem els vinils fets”, es disculpa. No passa res. Si hi ha Pujol pare i fill, segur que l’esperit sant de la família també hi és.

El bus arrenca i agafa el micròfon Rafa Burgos, amb una professió que sembla feta a mida per al Tramabús: periodista i guia turístic. Fa gala d’això, barrejant descripcions del poder amb pinzellades arquitectòniques. A la trama tot es barreja: de la clàssica concepció de la Diagonal com el carrer del poder a Barcelona a quants diners té Zara, o els casos de corrupció. El bus fa un apart per aturar-se a l’antiga seu de CDC, al carrer Còrsega, que la claca rep com si el professor que els porta d’excursió anunciés examen sorpresa. “La seu de Convergència, uuuuuuh”, criden. Com que allà només hi ha un cartell que avisa de la futura demolició -de l’edifici, ja avisarà el PDECat si també de les polítiques de CDC-, la parada no té més emoció.

Després de Burgos parla Àlex Romaguera, coautor amb David Fernàndez de la CUP de Llums i taquígrafs, la guia per seguir els casos de corrupció als Països Catalans. Ell descriu la trama com “la connivència entre els poders polítics, econòmics i mediàtics”.

El recorregut acaba al Parlament, després d’intentar passar per davant del Palau de la Música -sense èxit- i aconseguir entrar a la plaça Sant Jaume a la segona, perquè a la primera el vehicle es passa de carrer. Una tasca difícil, la de conduir el Tramabús, quan ve de Madrid i l’encarregada de guiar-lo, la secretària de feminismes Noelia Bail, anuncia l’entrada a la “plaça Sant Jaume I”.

Del bus se’n surt amb la conclusió que la trama és un totum revolotum on es barreja el poder polític i econòmic, els casos de corrupció i tot el que soni sospitós. Un intent d’assenyalar que no hi ha un problema al sistema, sinó que el problema és el sistema en ell mateix. Una reivindicació històrica de l’esquerra i que mai ningú resumirà tan bé com aquell senyor que, de tant en tant, surt a l’APM: “És una enganyifa dels de dalt”.

stats