27/01/2017

Santi Vidal, l'home que esperava un càrrec

1 min
El jutge Santiago Vidal. / ACN

BarcelonaSanti Vidal (Sant Sadurní d’Anoia, 1954) sempre havia sigut un jutge incòmode. Amb el procés, la seva implicació independentista el va allunyar de la magistratura i el va acostar a la política. El seu gest de redactar, sense que ningú l’hi demanés, una Constitució catalana va portar-lo a la inhabilitació, però també va fer que els partits polítics el cobegessin.

Va festejar tant amb ERC com amb CDC. Els republicans li havien ofert ser el número 2 a Barcelona, però l’oferta convergent el seduïa més: segons va insistir durant temps, sense que ningú al partit ho afirmés, esperava ser conseller de Justícia.

Va ser al departament, però com a empleat de Germà Gordó, i quan va tenir una segona oportunitat –amb la llista de Junts pel Sí– va quedar relegat a la llista d’ERC al Senat. Encara li quedaven aspiracions, que airejava en públic: ser president del Tribunal de Justícia de la Catalunya independent. Els seus l’hi perdonaven tot amb un “va a la seva” per la seva capacitat de generar il·lusió en els processistes. Ara, aquesta voluntat de generar il·lusió li ha passat factura política.

Llegeix aquí 'Vidal, l'incontrolable', opinió de David Miró

stats