30/08/2017

Quan la pobresa és ‘cool’

2 min
Alguns supermercats llencen menjar en bon estat, cosa que provoca que hi hagi gent esperant les bosses d'escombraries.

Si vostè explica que no pot fer vacances perquè treballa, que s’ha d’alimentar de menjar de les escombraries i que el cap de setmana no pot sortir de casa el més probable és que el seu interlocutor l’abraci i el convidi a un entrepà. Però si li diu que fa trevacances, que és friganista i que practica el nesting segur que el felicitarà per una vida tan plena. La precarietat és com l’art abstracte: amb un bon títol i una explicació, tot cola. I la premsa sempre acaba picant.

És un concepte que a Twitter s’ha batejat com a pobresa cool i del qual cap diari s’escapa. Alguns titulars recopilats per l’usuari de nom curiós @potipotinlove són: “Trevacances: com combinar el temps lliure amb la feina” (Expansión). “Del coworking al coliving : els autònoms reinventen la seva manera de treballar (i de viure)”, una manera de fer cool l’obligació de compartir oficina i pis que trobem a El Confidencial. A l’ARA vam fer el: “Nesting, la moda de quedar-se a casa els dies de festa”. A El País també hi ha exemples: “Friganisme. L’última dieta hipster és agafar menjar de les escombraries”. O els trenteenagers : “¿Trenta anys o adolescents? Sense casa, fills ni nòmina, però amb humor”. Amb humor, o una mica de barra, tot passa bé.

L'esportiu, esportiu

Potser li aniria bé aplicar la fórmula a la directiva del Barça. Ja saben que el fitxatge de Coutinho és qüestió d’hores des de mitjans d’agost, segons els diaris esportius. Però la cosa s’encalla perquè el seu equip, el Liverpool, no vol negociar. En temps de periodisme de bufanda, en què el teu equip té la raó per sistema -també estès a la política-, s’agraeix l’editorial de L’Esportiu. “El Liverpool té la raó en l’afer Coutinho”, diu, i explica que “el brasiler va renovar el gener passat per cinc anys amb el seu club i ara no es pot fer l’ofès perquè no el deixen marxar”. Si el Barça no ho aconsegueix, que no diguin que és perquè la política esportiva és precària; que hi posin nom - Bartoming, per exemple- i diguin que està de moda.

stats