21/08/2017

Jo en sé més que els Mossos (encara que ells diguin el contrari)

2 min
Jo en sé més que els Mossos (encara que ells diguin el contrari)

ELS MOSSOS S’HAN fet un fart aquests dies de demanar que només es difongui informació oficial, una demanda que els periodistes reben amb escepticisme: l’obligació de l’informador és posar-ho tot en qüestió i saber quan la versió oficial és la veritat i quan hi ha mentides per denunciar o silencis per omplir. La urgència d’aquests dies ha portat a llegir molts titulars erronis, rectificats minut a minut, revisats convenientment. Per a un periodista, reconèixer que el que ha publicat no és cert és un tràngol, però també un exercici d’honestedat pel qual gairebé tots hem passat.

Però hi ha qui no ho vol acceptar. El Mundo publicava diumenge, en portada, que el mosso que va abatre quatre terroristes a Cambrils era un exlegionari. Si s’hagués dedicat a plantar tomàquets, a fer sudokus o a la filologia catalanopagesa no hauria importat, però que un servidor de la pàtria (espanyola) sigui l’heroi català sempre agrada. Era maco però, segons els Mossos, fals. El Mundo (que no va contrastar la versió oficial abans de publicar la notícia, ja que ho va fer després) ho reflectia al final de la informació: “Els Mossos neguen que sigui legionari, però l’autor d’aquesta informació es ratifica en aquest punt”. Ja ho saben, si tenen un dubte, vagin a El Mundo, que sap millor que els Mossos qui són els mossos.

LES PRESSES

El periodisme d’avui té pressa, i després passa el que passa: Elpais.cat va parlar del comissari Josep Lluís Trapero com a Josep Lluís Drapaire, en un error del traductor automàtic que va trigar massa a ser revisat. I La Vanguardia començava així una crònica: “En Mohamed arriba aviat. Encara falta mitja hora perquè comenci l’oració de les 17.15 [...]. «Tinc el cor trencat», diu en un francès atropellat”. Sens dubte, no era l’adjectiu que tocava.

stats