La volta al món amb la llei de transitorietat
Diuen els savis que el nacionalisme es cura viatjant, i ahir una lectura de la premsa i la seva interpretació de la llei de transitorietat jurídica ens donava opcions per fer la volta al món en 80 (i escaig) articles. El País considera que la llei té “tints autocràtics inspirats parcialment en els dictats pel president Vladímir Putin per a Crimea”. També a l’Est, El Punt Avui ens transportava a una realitat ben diferent, a una revolucionada Txecoslovàquia: “Una transició de vellut”. Volen destins més clàssics per a l’independentisme? El Mundo parlava a l’editorial de Catalunya com un estat “totalitari”, la definició que van sublimar Itàlia i Alemanya als anys 30. Sense sortir del mateix article, viatjarem a les repúbliques bolivarianes, un destí que també ens recomana Álvaro Martínez a l’ Abc : “Estava presentada amb una escenografia que recorda l’Assemblea Constituent de Maduro”, deia sobre la llei. La presentació va ser a la sala de premsa del Parlament, allà on el PP i Ciutadans van respondre-hi després en una escenografia idèntica, que recorda la sala de premsa del Parlament. Arcadi Espada, a El Mundo, ens ofereix un destí proper: Euskadi. “Fa temps que els impulsors del Procés imiten etarres i assimilats, probablement per l’evidència d’un sòl comú”. Aprofitin per viatjar ara, que diuen que al setembre hi haurà ofertes.
El mètode Bartual
Ja deuen conèixer Manuel Bartual i la seva història escrita amb fils de Twitter. A cavall de la moda, ahir el compte d’El Mundo va provar-ho en una notícia, dosificant titulars en 140 caràcters per acabar oferint l’enllaç a la notícia sencera. En temps de tuits sense informació per guanyar clics, donar-ne més de l’habitual per generar interès és una fórmula interessant. Veurem si acaba bé o, com la història de Bartual... Res, no els farem espòilers, que amb tant viatge deun voler gaudir de la lectura.
