Publicitat
Publicitat

Dictadors: luxe sobre la suor i la sang dels seus súbdits

El deliri de riquesa xoca amb la misèria de la població

Alguns somien en bombes nuclears, d’altres ambicionaven immenses pells d’ós, n’hi ha que no es perden el Carnaval de Rio i també n’hi ha que només viatjaven a l’estranger amb una haima per dormir. Vividors, excèntrics, sibarites… els dictadors del món són -i han sigut- personatges tan execrables com peculiars. A mig camí entre el mite i la realitat, fruit d’una estratègia volguda o gràcies a filtracions, alguns dels seus capricis -i deliris- freguen el ridícul.

A Corea del Nord, el país que passa més gana del món, el valor de les apetències culinàries dels seus líders permetrien menjar a tota la població. Un cuiner japonès que va servir Kim Jong-il, el pare de l’actual home fort nord-coreà, va revelar l’obsessió d’aquest dictador amb el conyac francès -700.000 euros anuals gastats- o la tonyina que ell mateix anava a comprar en avió a un mercat de Tòquio. ¿La màxima excentricitat? El dia que Kim el va enviar a comprar una hamburguesa de McDonald’s a Pequín, per tastar-la.

El contrast entre la misèria de la població que governa i els seus luxes desproporcionats és també especialment indignant en el cas de Teodoro Obiang, el dictador de Guinea Equatorial. Un dels homes d’estat més rics del món, gràcies al petroli que brolla del subsòl del seu país, va destinar fa poc 3 milions d’euros -mentre el 70% de la població del seu país viu amb menys d’1,75 euros al dia- a patrocinar un grup de samba del Carnaval de Rio, una cita que no es perd des de fa anys. Tampoc el seu fill, cridat a succeir-lo, té gaires miraments a l’hora de fer anar el talonari. Fa dos anys la justícia francesa li va confiscar -i subhastar per 3 milions d’euros- la col·lecció de Maseratis, Aston Martins i Rolls Royces que tenia. Propietats de luxe a París, Londres, Ciutat del Cap, Malibu o Buenos Aires completen el seu patrimoni, aixecat sobre la misèria dels guineans.

El petroli, i els bons tractes amb Occident, distingeixen la dictadura de Guinea Equatorial com també va passar -sobretot els últims anys- amb la Líbia de Muammar al-Gaddafi. El dictador derrocat per la Primavera Àrab es va fer un fart de fer-se fotos -i repartir petrodòlars- amb els grans dirigents occidentals sota la luxosa haima que sempre l’acompanyava en els seus desplaçaments. Les seves propietats, amb sofàs, banyeres i cristalleries revestides d’or, gimnasos, búnquers i quiròfans privats, van quedar al descobert quan va ser derrocat el 2011.

L’espai exsoviètic

També van quedar al descobert les propietats, amb golf, heliport, un llac artificial i una col·lecció de cotxes i motos antigues, de l’home de ferro a Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, quan va deixar el poder el 2014. En general, als països de l’antiga òrbita soviètica el contrast entre la vida de l’elit política i el carrer era -i en alguns casos encara és- d’escàndol. Des de l’obstinació del dictador romanès Nicolae Ceausescu per les pells d’ós, que li preparaven per caçar als Carpats, fins a la passió pel futbol de Ramzan Kadírov, l’actual president de Txetxènia, que va pagar 1 milió d’euros a Maradona per disputar un partit amb ell mateix. Això sense oblidar l’afany del president rus, Vladímir Putin, pels rellotges de luxe. El valor de la seva col·lecció podria fregar els 200.000 euros. De fet, aquest estiu va esclatar la polèmica quan el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va lluir un rellotge de 500.000 euros.