Publicitat
Publicitat

DICCIONARI EL POLS POLÍTIC

Escòcia també discuteix la tercera via

La lluita semàntica també marca el pols entre independentistes i unionistes escocesos

Ni independència, ni statu quo . A Escòcia, la majoria social està per la tercera via, la de donar més poders al Parlament d'Edimburg. Però aquesta opció no estarà a les paperetes de vot del referèndum d'independència de l'any que ve. Els escocesos hauran de triar només entre un sí i un no. Una consulta vinculant, amb només dos resultats possibles, que va ser la condició imposada pel govern britànic per permetre-la. Un caixa o faixa que els independentistes escocesos -tot i que no ho acabaven de veure- van acabar acceptant. Amb les enquestes preveient un triomf dels que volen que Escòcia es quedi dins del Regne Unit, s'imposa el debat del futur encaix.

'Devolution'

Mantenir l'autonomia d'Escòcia tal com està ara

Després d'un primer fracàs, al referèndum del 1979, els escocesos van donar suport el 1997 a la via autonòmica, l'anomenada devolution . Així es va constituir el Parlament d'Escòcia amb plens poders en qüestions com ara educació, sanitat i justícia. La clau per avançar en aquest terreny la tindrà la força del sí en el referèndum: com més suport aconsegueixi el clam sobiranista, més pressió hi haurà per cedir més competències a Edimburg.

'Devo-plus'

Cedir part dels impostos per finançar les competències

Una de les opcions, el següent estadi dins de l'actual autonomia, seria la cessió d'una part de les competències fiscals, per finançar les competències transferides. "Hi ha la idea que si t'encarregues de la recaptació, t'ajustes més i gastes menys", explica Nicola McEwen, politòloga de la Universitat d'Edimburg. Els tories , amb molt poc pes polític a Escòcia però al capdavant del govern britànic, aposten per aquesta opció.

'Devo-max'

Assumir la plena sobirania fiscal i pactar una quota amb Londres

Aquesta opció, coneguda també com a independence light (traduït vol dir independència suau) podria ser la dels independentistes escocesos si fracassen al referèndum. A l'estil del concert econòmic basc, Edimburg recaptaria tots els impostos per finançar el seu govern i pactaria una quota, en funció de serveis comuns com ara la política exterior o l'exèrcit, que enviaria a Londres.

'Independence'

Assumir la plena sobirania i constituir un nou estat

Aquesta és l'opció que està en joc a les urnes en el referèndum del 18 de setembre de l'any que ve: constituir un nou estat independent. De moment, a les enquestes els independentistes són minoria. I tot i que els indecisos es decanten per la independència, una victòria dels independentistes encara està lluny. "Un canvi d'aquesta mena comporta riscos i no s'han sentit encara les raons de la independència", explica la politòloga McEwen. L'expectació és màxima de cara a la publicació, el 26 de novembre, d'un informe del govern escocès sobre què s'hi guanyaria.

'Federalism'

El model federal irromp de la mà dels liberals

Els liberals, la tercera força política britànica, són els únics que han llançat formalment la idea del federalisme dins del Regne Unit. "El federalisme permet l'expressió de diferents identitats en un sol sistema que combina la influència i la força que ve de la cooperació i el propòsit comú", explica el líder dels liberals escocesos, Sir Menzies Campbell. Aquest model implicaria que totes les nacions britàniques tindrien un govern autònom que gestionaria -amb els impostos inclosos- totes les competències excepte els serveis comuns que quedarien en mans de Londres.