Publicitat
Publicitat

“A Europa no hi ha barra lliure: Grècia ha de complir”

Lituània, l’últim país a entrar a l’euro, reclama lleialtat

“Nosaltres ens vam haver d’ajustar fort el cinturó. Ara els toca a ells”. El diputat conservador lituà Audronius Azubalis parla amb tanta convicció que fins i tot aquest retret cap a Grècia sona cordial. El seu país, Lituània, ha sigut l’últim que ha entrat a l’eurozona. Va adoptar la moneda única l’1 de gener, quan el temporal sobre Grècia -i sobre l’euro- ja feia anys que durava. Però ni així se’n penedeix: “Era un pas necessari cap a la plena integració a Europa. Tal com estan les coses no pots quedar-te en una zona grisa, entremig d’uns i altres. Això és que el li va passar a Ucraïna i mira com ha acabat”.

Audronius Azubalis ha visitat aquesta setmana Barcelona acompanyat de la diputada socialdemòcrata Birute Vesaite. Tots dos representen les dues grans famílies polítiques de Lituània, una petita República bàltica amb tres milions d’habitants on la crisi que pateix Grècia i l’amenaça russa acaparen bona part de l’atenció els últims mesos.

I és que Lituània coneix molt bé la recepta de l’austeritat. Quan el 2009 va esclatar la crisi en aquest país, que va enfonsar el PIB un 15% i va fer pujar l’atur al 18%, els lituans van retallar la despesa pública en un percentatge del 10,5% del PIB, la tisorada més gran que ha fet mai un país de la UE. I la fórmula -almenys els números ho avalen- allà sí que va funcionar. Ara l’economia lituana és una de les que més creixen entre els Vint-i-vuit.

Les tres Repúbliques bàltiques i Eslovàquia, els socis més pobres de l’euro, han sigut especialment durs aquests últims dies reclamant a Grècia que faci els deures. “Sembla que els grecs s’enriguin de nosaltres. Com l’altre dia, quan va semblar que anaven a Brussel·les sense una proposta clara. Això no és manera de tractar els teus socis. A Europa no hi ha barra lliure, Grècia ha de complir”, diu Azubalis.

El temor de Rússia

Amb un 5% de població russòfona, els lituans viuen amb l’ai al cor des de la invasió russa a l’est d’Ucraïna. “El sud d’Europa no s’adona del que significa Rússia per a nosaltres. A Lituània tenim molts mals records del passat. Cada família té la seva història de deportacions a Rússia. Jo no vaig conèixer cap dels meus avis: tots dos van morir a Sibèria”, es lamenta la diputada Vesaite.

“No entenc com podem parlar de crisi a Ucraïna quan és molt més que això. És una clara agressió contra un país membre de l’ONU que trenca l’ordre mundial establert després de la Segona Guerra Mundial”, reflexiona el conservador Azubalis, que aposta per la via militar més enllà de les sancions vigents per acabar amb les ànsies russes.

“Jo crec que el bloqueig comercial és millor que la guerra -respon en aquest punt la socialdemòcrata Vesaite-. Això tot i que l’economia lituana pateix molt l’efecte de les sancions, ja que el 25% de les exportacions anaven cap a Rússia i han caigut en picat sectors com el turisme i el transport”, explica aquesta diputada, que afegeix satisfeta que ja no depenen energèticament al 100% -com fins ara- de Rússia, gràcies a una nova terminal portuària on arriba gas de Noruega. “De cop el preu del gas rus ha començat a baixar”, subratlla.

Azubalis i Vesaite van viure la Via Bàltica -la cadena humana que va recórrer Estònia, Letònia i Lituània l’any 1989 per demanar la independència de la Unió Soviètica- i encara la recorden emocionats. “Van demanar a la gent que portés flors i la meva sogra es va fer un fart d’agafar-ne i portar-les als pilots d’unes avionetes que les llançaven sobre la via”, explica Vesaite.

¿I com es veu des d’un dels estats més joves de la UE la possibilitat que en sorgeixi un altre? “És un afer molt sensible. Només una via clarament democràtica com al Regne Unit pot funcionar. Si es fa de la manera correcta, amb un acord, amb un compromís, no serà un sotrac per a Europa”, conclou Audronius Azubalis.