Publicitat
Publicitat

EL MITE CONTEXT

La Guerra Freda, el món bipolar

Kennedy va obrir la via de la distensió entre els EUA i l'URSS, que van fregar la guerra nuclear

La televisió estava a punt de matar la ràdio. Els Beatles tot just emergien. La píndola començava a comercialitzar-se. I l'amenaça d'un atac nuclear s'apoderava del planeta. Així eren els seixanta, una dècada que JFK només va veure arrencar. Un món partit en dos blocs, amb els EUA a una banda i l'URSS a l'altra, on tothom sabia on era: o amb nosaltres o contra nosaltres. Era la Guerra Freda, una època de màxima tensió en què les grans potències flirtejaven amb un atac atòmic.

LA GUERRA FREDA

Tensió màxima entre els EUA i l'URSS

"L'ésser humà té a les seves mans el poder per abolir tota forma de pobresa però també per acabar amb tota forma de vida humana". Així va arrencar el seu discurs inaugural el president Kennedy el 20 de gener del 1961. L'ombra d'una guerra nuclear s'estenia al ritme d'una imparable escalada militar entre els EUA i l'URSS. I Kennedy es va fixar com a objectiu trencar com fos aquesta espiral. "La seva gran obsessió era que l'enfrontament amb Rússia no desemboqués en una guerra nuclear. Ell és el pare de la distensió", afirma Charles Powell, director de l'Instituto Elcano.

"Kennedy va ser el primer que va tenir la valentia de dir que calia aturar la bogeria armamentística, en què tothom podia acabar prenent mal", diu el catedràtic d'història contemporània de la UB Antoni Segura. És així com Kennedy i el seu homòleg rus, Nikita Khrusxov, van mantenir diversos contactes -entre els quals una tensa trobada a Viena-, en què es van evidenciar les seves diferències però també la voluntat d'avançar.

La crisi de nervis va fregar el desastre l'octubre del 1962 amb la descoberta a Cuba d'uns míssils soviètics que apuntaven els EUA, que per poc no desencadena una guerra nuclear. Mesos després la Casa Blanca i el Kremlin van quedar definitivament units pel famós Telèfon Vermell. Els dos homes més poderosos del món van obrir una línia directa per comunicar-se -sense intermediaris- en cas de contingència.

BADIA DE COCHINOS

El fracàs de la invasió de Cuba dirigida per la CIA

Un grup d'exiliats cubans, entrenats per la CIA, van desembarcar el 1961, poc després de la presa de possessió de Kennedy, a la badia de Cochinos per envair l'illa. Però l'operació va ser frustrada a la platja mateix per l'exèrcit cubà. El mite de Fidel Castro com a alliberador es va fer més gran. I la figura de JFK -que va assumir tot el fracàs i ho va qualificar com: "La pitjor experiència de la meva vida"- va quedar en entredit.

CURSA ESPACIAL

Posar l'home a la Lluna abans que els russos

El 1961 l'URSS va posar el primer home a l'espai. En plena Guerra Freda, el control de la tecnologia era fonamental. Kennedy no va donar la cursa per perduda, i poc després va anunciar que els EUA portarien l'home a la Lluna abans d'acabar la dècada (i abans que els soviètics). El somni es va complir, però ell no el va poder veure.

EL MUR DE BERLÍN

El pas de l'idealisme al pragmatisme

Les diferències entre Kennedy i Khrusxov van tenir conseqüències nefastes com la construcció del Mur de Berlín el 13 d'agost del 1963. El bloc soviètic mirava de frenar com fos el degoteig de berlinesos que desertaven cap a l'oest. JFK ho va entomar introduint grans dosis de pragmatisme en les seves relacions amb Rússia. I així va volar fins a l'actual capital alemanya, on va pronunciar el discurs " Ich bin ein Berliner " [Sóc un berlinès]. "Als EUA tenim addicció als discursos que marquen una línia molt clara entre bons i dolents. El Mur de Berlín, sobretot després del discurs de Kennedy, ens va donar una mena de superioritat moral", explica Thomas Harrington, professor del Trinity College de Hartford (EUA).

MARILYN I ELS BEATLES

Els grans mites del cinema i l'explosió del pop

El 1960 gairebé la meitat de la població dels EUA tenia menys de 18 anys. La cultura pop naixia i esclatava al mateix moment. Així va ser com Bob Dylan o els Beatles irrompien als escenaris i als platós de televisió acabats d'estrenar. El nou mitjà començava a amenaçar el cinema alimentat amb mites com el de Marilyn Monroe, que va aparèixer morta a casa seva l'any 1962. A mitjans de la dècada dels 60 van néixer els hippies i als carrers s'estenia el clam per acabar amb la discriminació racial. Martin Luther King -amb el famós discurs "Tinc un somni"- es va erigir en l'emblema d'aquesta lluita abans del seu assassinat el 1968.