Publicitat
Publicitat

DEBAT, REFERÈNDUM 2014

"El futur d'Escòcia és ara a les nostres mans"

El govern escocès apel·la al seny i a l'interès comú en la negociació que obrirà amb Londres i Brussel·les si triomfa el sí al referèndum d'independència del 2014

"Ningú al món havia fet fins ara un esforç com aquest". Alçant un gruixut llibre blanc amb el títol Scotland's future , el primer ministre escocès, Alex Salmond, va arrencar ahir a Glasgow la presentació de l'argumentari del seu govern a favor de la independència de cara al referèndum previst per al 18 de setembre del 2014.

En total són 670 pàgines repartides en 10 capítols i un apartat final amb 650 preguntes sobre el procés fins a la independència, la viabilitat econòmica del nou estat i qüestions tan diverses com la moneda, el paper de la reina, les fronteres, els passaports, els abonaments de transport o la BBC. Un esforç exhastiu per raonar els motius pels quals el Partit Nacional Escocès (SNP), que governa amb majoria absoluta al Parlament d'Edimburg, vol trencar amb el Regne Unit i constituir un nou estat.

"El futur d'Escòcia és ara a les nostres mans", va proclamar amb solemnitat Alex Salmond durant la presentació als periodistes. I, en referència als dubtes sobre la viabilitat del nou estat, va sentenciar: "Escòcia se'n sortira tota sola gràcies als recursos naturals i el talent del nostre poble".

Segons aquest llibre blanc, Escòcia proclamarà la independència l'any 2016 -si guanya el sí al referèndum- i es convertirà -després d'un període de 18 mesos de negociacions amb Londres i Brussel·les- en un país plenament integrat a la UE, amb la lliura esterlina com a moneda i la reina d'Anglaterra com a cap d'estat.

La nova Escòcia "serà una de les nacions més riques del món" i podrà gestionar la seva economia segons els seus interessos sense dependre del Parlament de Westminster. "Fins i tot sense incloure els beneficis generats pel petroli del mar del Nord, la riquesa per habitant a Escòcia és el 99% de la mitjana del Regne Unit i quan es tenen en compte aquests beneficis, la xifra s'eleva un 20%", assegura el document del govern escocès, que es compromet a assumir una part del deute públic britànic en un percentatge que s'haurà de negociar amb Londres.

Seran unes converses clau que hauran de posar sobre la taula altres qüestions cabdals de l'economia, com la moneda. "És interès de tots mantenir la lliura. I apel·lo a l'Acord d'Edimburg amb el primer ministre britànic, David Cameron, que fixa les condicions del referèndum i que diu que es treballarà constructivament en l'interès del poble escocès i el de la resta del Regne Unit", va recordar Alex Salmond.

Aquest interès mutu i el sentit comú -el seny- és el que ha de permetre a Escòcia no només conservar la moneda sinó també assegurar-se la pertinença a la Unió Europea, segons els independentistes. El llibre blanc assumeix que els tractats europeus s'hauran d'esmenar, però que es farà segons un "procediment de revisió ordinari" que comptarà "amb l'acord dels estats", diu vagament el text sense respondre al que podria passar si Espanya veta l'accés d'Escòcia a la UE. "Ens encantaria parlar amb la Comissió Europea sobre com encarar aquesta hipotètica negociació, però el govern britànic ens nega aquesta possibilitat", va lamentar Salmond.

Negociacions amb l'OTAN

Amb qui sí que sembla que el govern d'Edimburg ja parla de tu a tu és amb l'OTAN. "El govern escocès ha obert contactes amb l'OTAN sobre la pertinença d'una Escòcia independent a aquesta organització", assegura el document. Una pertinença que estarà supeditada a la declaració d'Escòcia com a territori lliue d'armes nuclears. "El desmantellament de la base naval que allotja l'arsenal atòmic britànic a Escòcia es farà tan ràpidament com ho permeti la seguretat", va detallar la vice primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, sobre aquesta qüestió.

Precisament, a la tarda, Sturgeon es va convertir en l'ase dels cops de l'oposició al Parlament d'Edimburg quan es va sotmetre a una primera ronda de preguntes dels grups polítics sobre aquest llibre blanc. "Vostès prometen molt, però no han fet res des que són al govern en qüestions com ara la cura dels fills, sobre la qual ja tenen competències ara, sense ser independents", va assegurar Johann Lamont, líder dels laboristes al Parlament d'Edimburg. Lamont es referia així a la mesura estrella del llibre blanc, que preveu crear noves places d'escola bressol per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. Una mesura destinada a incidir en l'electorat femení, que està, segons les enquestes, més indecís que el masculí.

"Riscos? No em parlin de riscos", va esclatar la vice primera ministra escocesa durant aquest encès debat al Parlament. "Aquí l'únic risc que corre Escòcia és quedar-se fora de la UE per culpa del referèndum sobre la pertinença a Europa que els tories faran si guanyen l'any 2015. Encara que Escòcia voti a Europa, estarà obligada a abandonar-la. Un motiu més per votar a favor de la independència", va sentenciar la vice primera ministra escocesa.

Les promeses estrella dels defensors del sí

Més escoles bressol

Els nens d'un any i fins a l'edat escolar tindran garantida una plaça d'escola bressol 30 hores a la setmana durant 38 setmanes a l'any.

Pagar menys per l'energia

La factura energètica es reduirà un 5%, ja que el nou govern escocès assumirà alguns dels costos de les primes a les renovables.

Augmentar el salari mínim

El salari mínim fa anys que augmenta i, per evitar la caiguda del poder adquisitiu, el govern escocès garantirà que ho fa amb la inflació.

Les pensions, a l'alça

Els pensionistes escocesos veuran com la pensió se'ls apuja cada any un 2,5% com a mínim, i d'acord amb la inflació si és superior.

Invertir el benefici del petroli

Escòcia crearà un fons per invertir els beneficis del petroli pensant en les futures generacions, en la línia d'altres grans països productors.

Abolir la 'bedroom tax'

Si Escòcia és independent les prestacions socials augmentaran i s'abolirà aquesta taxa que penalitza els beneficiaris de vivenda social amb pisos més grans del que els correspondria per unitat familiar.