Publicitat
Publicitat

Mandela i la llei de símbols

La Llei sobre l'ús de símbols institucionals a les Illes Balears no es refereix en cap moment a llaços verds ni a escoles rebels, però tots sabem d'on ve i per què s'adopta ara. Aquesta llei instaura un procediment de control previ per poder col·locar qualsevol símbol en els béns immobles o mobles afectes als serveis públics i, a la vegada, estableix normes sancionadores en casos d'incompliment.

Als que han impulsat i aprovat la llei se'ls pot recriminar moltes qüestions, entre d'altres que es refereix de forma indeterminada a símbols prohibits o no permesos i que aquest terme quedarà a l'arbitri de cada conselleria competent; que la legislació sobre símbols oficials ja tenia la seva pròpia regulació, incloent un règim sancionador; i el més greu de tot, que el requisit d'autorització prèvia suposa una vulneració de les llibertats ideològica i d'expressió, proclamades com a drets fonamentals en els articles 16 i 20 de la Constitució espanyola, una matèria per a la qual s'exigeix reserva de llei orgànica. Finalment, i ja no calen més comentaris, l'article 20.2 de la Constitució prohibeix expressament qualsevol tipus de censura prèvia.

Aquest darrer plantejament s'aparta del principi del pluralisme polític i dels valors constitucionals i democràtics més bàsics quan en el preàmbul de la llei hi llegim que, en l'àmbit educatiu, "no es tracta d'impedir la llibertat d'expressió, sinó que aquesta no es desenvolupi en espais que, per se, no han de tenir cap connotació ideològica". A aquesta generació de polítics, ciutadans i exemplars famílies que reclamen una escola apolítica i que pretenen una educació completament asèptica se'ls hauria d'explicar que la llibertat d'expressió i el pluralisme polític formen part de l'educació en valors i que això no és adoctrinar, sinó tot el contrari: el respecte dels principis democràtics de convivència i dels drets i llibertats fonamentals és el contingut del dret a l'educació de l'article 27.2 de la Constitució, que no garanteix qualsevol tipus d'educació ni una simple transmissió de valors, sinó una educació democràtica en llibertat.

El Govern, amb aquesta llei, diu que vol "objectivar l'ús dels símbols en els mobles o immobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma per tal de garantir aquest desenvolupament ple de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i a les llibertats fonamentals, sense interferències ideològiques de cap mena", però això no té cap fonament legal. A més, ho pretén fer de manera discrecional i discriminatòria privant els centres públics de la llibertat d'expressió mentre els concertats, en virtut de la disposició addicional única de la llei, no necessitaran autorització prèvia per exhibir símbols identificatius de les entitats o empreses que han concertat un servei públic, com és l'educació.

La llei no defineix què és un símbol a efectes de requerir aquesta autorització i qualsevol cosa pot arribar a ser un símbol, però no cal ser gaire imaginatiu per pensar en els emblemes amb crucifixos o imatges de sants i santes que identifiquen les escoles catòliques concertades. Tenen i tendran tot el dret a exhibir-los perquè les empararà la llibertat d'expressió i de religió i, a més, la pròpia Llei de símbols. Ara bé, el despropòsit d'aquesta llei pot portar que una escola pública no pugui penjar una foto de Mandela el Dia de la Pau sense autorització de la Conselleria d'educació i que, en canvi, una escola catòlica concertada col·loqui una pancarta amb una foto del Papa amb qualsevol motiu i sense requerir cap tipus d'autorització.

Això podria seria una conseqüència més del caràcter absurd i temerari d'aquesta llei, que incompleix pràcticament tots els criteris establerts pel dret internacional, entre d'altres que la restricció no pot posar en perill l'essència del dret a la llibertat d'expressió; que la llei que estableix la restricció ha de ser concreta i sense ambigüitats, i, també, que no podrà ser utilitzada com a mecanisme de censura política o per silenciar la crítica a polítiques públiques.

El dret espanyol preveu els mecanismes que s'han d'aplicar a la vulneració dels drets i llibertats fonamentals, però només s'activen un cop s'hagi produït la ingerència estatal. Ja sabem que la propera institució que visitarà aquesta llei serà el Tribunal Constitucional en cas que sigui aplicada algun dia per l'autoritat competent. El problema és que això arribarà quan a un centre es pengi un símbol no oficial o no permès sense demanar autorització prèvia i se'n sancionin els responsables, o bé quan es demani autorització per fer-ho: en ambdós casos s'haurà vulnerat la llibertat d'expressió. Però quedaran sense constar tots aquells intents d'expressar públicament i pacíficament el desacord amb la política lingüística i educativa del Govern balear que no es materialitzaran per por a les sancions: això també suposarà una violació de la llibertat d'expressió, i la nostra societat, la nostra democràcia i les nostres escoles esdevindran menys lliures i menys participatives.

Potser aquest és l'objectiu real que persegueix la Llei. De moment, l'única conseqüència que preveu aquest Govern és a la Memòria econòmica de la Conselleria de Presidència sobre el segon esborrany de l'avantprojecte de llei: un règim sancionador que suposarà un augment d'ingressos en la mesura que s'imposin les sancions previstes, que oscil·laran entre 500 i 10.000 euros. Deuen fer comptes que pocs s'exposaran a ser sancionats. Qui serà el primer?