Misc 28/11/2014

La congelació d’òvuls i la piràmide de població

i
Maria àngels Viladot
3 min

La polèmica suscitada recentment per l’oferta de Facebook i Apple perquè les seves treballadores puguin congelar gratuïtament els seus òvuls no és intranscendent ni marginal. ¿És una mesura acceptable per atreure el talent femení? ¿És una mesura acceptable per aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral? ¿És una mesura admissible en el camí de la cobejada igualtat d’oportunitats entre homes i dones? D’entrada, l’oferiment de congelació d’òvuls ens diu obertament que, en els àmbits laborals d’aquest tipus, la feina de les dones no és compatible amb la maternitat. Però el que passa és que, alhora, la maternitat és necessària per a la prosperitat social, cultural i econòmica dels països.

Aquests gegants tecnològics constitueixen veritables guetos masculins. A Twitter, per exemple, el 70% dels 3.000 treballadors, el 90% dels especialistes en tecnologies i el 80% dels seus líders són homes. A Google, Yahoo, Facebook, Pinterest, Mozilla i a altres empreses tecnològiques punteres hi ha una mitjana del 12% de dones. La majoria dels llocs que ocupen aquestes dones són en departaments de màrqueting, relacions públiques o vendes, i molt poques vegades en departaments tecnològics. Les dones sovint defugen els mons masculins que són propis de les carreres anomenades STEM (les sigles en anglès per designar ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), ja que no s’hi reconeixen. Ni tan sols els ambients físics laborals tenen res a veure amb els que les farien sentir-s’hi identificades. És un món masculí fet i pensat pels i per als homes. Per tant, no només hi ha una barrera impermeable interposada pel món masculí, sinó que són les mateixes dones les que sovint no se senten motivades per traspassar-la. No serveix de res l’oferta de congelació d’òvuls per captar candidates si no canvien els estereotips que prescriuen que determinades matèries d’estudi i determinades feines són tan sols per als homes.

Però, a més d’això, hem de tenir en compte que, ara per ara, el nombre de naixements a Catalunya (fills per dona l’any 2013: 1,39%; font: Idescat) i la Unió Europea (1,58%; font: Comissió Europea) és tan baix que no és capaç de mantenir la piràmide d’edat. L’envelliment de la població planteja desafiaments per a les nostres societats des d’un punt de vista cultural, organitzatiu i econòmic. Cada treballador proveeix les necessitats econòmiques d’un nombre cada cop més gran de persones grans dependents. A Espanya, l’any 2050, les persones més grans de 65 anys representaran més del 30% del total de la població, i els octogenaris arribaran a superar la xifra de quatre milions (font: CSIC).

En general, acceptem el capitalisme neoliberal com a única forma d’organització econòmica, i en aquest sistema s’exigeix una disponibilitat absoluta de les persones com a condició sine qua non per aconseguir una carrera professional exitosa. Això que és bo per a les empreses és letal a mitjà i llarg termini per al conjunt de la societat, perquè perjudica la piràmide d’edat i les dones -a les quals la societat trasllada la responsabilitat de solucionar aquest problema a costa de la seva realització personal i de la seva llibertat-. Les dones han de ser mares i mestresses de casa, han de ser treballadores fora de la llar per guanyar diners i han de tenir cura d’una població cada cop més envellida. Es pretén que treballin intensament, que consagrin a les empreses els seus anys de joventut amb total dedicació i amb sous baixos. I quan aconsegueixen uns sous més elevats, l’empresa els concedeix tot tipus de permisos de maternitat amb la consegüent reducció de sou sobre una base més elevada. Però és que, a més, una vegada han esdevingut mares és comú que se les percebi menys competents, assertives i compromeses, i amb menys encaix pel que fa a posicions laborals de tipus masculí que no pas les dones sense fills o els pares.

La clau per acabar amb la discriminació de les mares treballadores basada en els estereotips és que cessi la distribució desigual del treball domèstic i de la cura de les criatures entre pares i mares, o que almenys cedeixi la percepció que les dones es consagraran a les tasques domèstiques i la cura dels infants en detriment dels seus llocs de treball. En aquest canvi de percepcions, els líders de les organitzacions poden fer-hi molt.

La maternitat és un problema social massa greu i amb massa conseqüències perquè el condicionem als objectius a curt termini i al màxim benefici de les empreses. La societat i els poders públics han d’intervenir vigorosament per corregir aquests problemes, per aconseguir una felicitat més gran de les dones i una societat amb una piràmide d’edat equilibrada. Si no, ja sabem el que ens espera: les dades prospectives ens avisen que a l’Europa del 2030 la piràmide poblacional s’haurà invertit.

stats