Publicitat
Publicitat
image-alt

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ

Els autos (de xoc?) dels jutges

No pot ser que en aquest imperi de la llei que ens ha tocat viure també ens imposin la terminologia jurídica. No ens podem permetre supeditar-nos als veïns també en això. Quan dilluns a molts se’ns va...

Si maregem tant la perdiu, de perduts al riu

El títol no és cap despropòsit. Només volia provar una cosa: ¿no us ha passat que la primera part ha colat com si res i la segona sembla un acudit? Totes dues frases fetes venen del castellà, més ben dit,...

Que s’acabi la setmana (i l’era) dels pals!

Diumenge vam rebre pals. Malgrat tot, dilluns molts continuaven amb cara de pal. Dimarts volien que fóssim nosaltres els que repartíssim pals (i vam repartir flors). Dimecres va parlar un pal de tio....

Piolín vs. Piuet: que sigui l’única batalla que perdem

Per si aquests dies no hi hagués ja prou fronts oberts, els correctors (va, assessors lingüístics, si voleu) també hem hagut de lliurar la nostra batalla particular (aquesta també només amb la dignitat com...

En sabem un niu

Us agraden els ocells, els aucells o els moixons (o mixons )? ¿O potser els pardals? “Ei, no, que un pardal és un beneit”, em diu l’Aina, de Mallorca. L’ornitologia va plena de riquesa dialectal. Com més...

“Agafa un suet que després fa rispa”

Realment és admirable la capacitat de la gent que visito avui (en l’última etapa del meu periple lingüístic estiuenc) per dir el màxim de coses amb el mínim de fonemes: “Quinorè?” “Noeparrè!” Llàstima que...

“Anem a fer una calima, garrideia?”

Bogamarí, rompsac, alçapiu, culremena... Que en saben, de compondre, a les terres que visitem avui: n’hi ha un calaportal! Va, ja us ho dic d’entrada, aquí salen. És a dir, habitualment utilitzen l’article...

"No sigos tracalet que perperiràs..."

Quan visites aquestes terres, entens de seguida per què una de les seves expressions més representatives és molt de fato. Entres a qualsevol casa i és impossible sortir-ne amb l’ astómec buit i el cap...

“Un gató té pas potes, fa?”

Vet aquí unes comarques on els catalanoparlants nadius més joves tenen 80 anys i més d’un i de dos han acabat parlant en un altre idioma amb els seus nets i besnets, alguns dels quals, al seu torn, han...

“Trompellot, manifesser i trapatroles!”

Avui canvio els pixapins habituals pels pixavins. 350 km de distància per a només una consonant de diferència. Tan lluny i tan a prop. Però és que no és el mateix miccionar en un pi que miccionar vi, no? ...

No xauem tant que acabarem fent cambuletes!

Avui m’endinso en territori de volianes i muricecs. A veure si faig supo supo amb el tamarro. El de veritat. L’animal misteriós que només surt de nit. No aquell que es dona com a excusa per gastar una broma...

On la pluja cau en sec i la pots xomar tota

“Xoma-la!”, “Oco, que et fuaré”, “Fem un xampú?” Però... on soc? Què diu tota aquesta gent? Aquí hi ha feina a desxifrar, xiquets. Ui, ja se m’ha enganxat el parlar d’aquí: el meu particular periple...

“El moresc en català es diu blat de moro”

Crec que ens hem passat. Els hem inflat massa el cap amb si això es diu així a Barcelona, aixà al poble dels avis, en anglès és tal... I després ens estranya que de vegades no sàpiguen què es pesquen... Un...

“Avui he anat al mèdic”

La tènue frontera que massa sovint separa català i castellà, a casa nostra hi ha cops que sembla esborrada del tot. Passem per una època de provatures interlinguals. De fet, ja fa temps que hi som (d’ençà...

“Hem begut una obra de teatre”

Ara que s’acaba el curs, ja podem dir que això d’estrenar-nos a l’escola ens ha portat infinitat de coses bones, però també unes quantes que costen d’encaixar: “Et mataré” ha passat a ser una frase tan...

“Es desperta a les tres i mitja”

Diferenciar passat i futur, dia i nit, dies entre setmana de caps de setmana: això ja ho tenim dominat. Però algun cop encara sopem al migdia i dinem al vespre, i l’esmorzar potser va ser ahir. I per molt...

“¡Qué va!”

La Joana i l’Helena ja comencen a tenir un vocabulari força ampli, però encara no han descobert que els sinònims perfectes no existeixen. Per exemple, en algun conte han sentit que el llop es vol cruspir...

“Però la cançó no diu així”

Tant li fa que hagi arribat la primavera, la Pasqua o fins i tot Sant Jordi, a casa nostra cap de les cançons respectives aconsegueix desbancar les de Nadal. I encara més si les han hagut de practicar molt...

“No, que penjar és amb pinces”

Si als adults ens passa que sovint no trobem la paraula adequada (sí, aquella, espera’t que la tinc a la punta de la llengua!), imagineu-vos als aprenents de parlants. Als tres anys amb prou feines arriben...

“M’ho dones(!)”

La fama de petits dictadors dels nens no és gratuïta. Una de les batalles diàries dels pares és ensenyar-los a esperar, a entendre que no només existeixen ells al món ni poden passar per sobre dels altres...

“Soc una trobanera”

Si una cosa no són els aprenents de parlants és prudents. Almenys a l’hora d’atrevir-se a crear paraules. Sempre que estiguin en un ambient relaxat, això sí. Si bé la Joana i l’Helena són tímides de mena...

Què menges: patata i mongeta tendra o trumfo i bajoca?

Si un dia us desperteu de cop enmig d’un mercat i no sabeu on sou, només cal que busqueu la parada de verdura que us quedi més a prop i pareu l’orella: “Un quilo de safranòries, dos de creïlles i mig de...

“Aquesta me l’he ensenyat jo”

La Joana i l’Helena també s’han apuntat a la moda d’aquestes noves línies pedagògiques: subscriuen del tot això de canviar ensenyar per aprendre. “Què t’agrada més: l’escola d’ara o l’escola bressol?”, li...

“Mira, han ponat molts ous!”

Quan era petita corria la brama que als nens de ciutat quan els deies que dibuixessin un pollastre el dibuixaven girant a l’ast. Crec que avui dia la cosa més aviat ha empitjorat, però nosaltres hem decidit...

“La caputxeta forceguda”

Ho reconec: crec que a casa ens hem passat amb els contes. Estem tan preocupats perquè la Joana i l’Helena siguin futures lectores que encara no saben llegir i ja no poden viure sense sentir, tocar, mirar...

“Avui anirem al cíner!”

És al·lucinant (i esfereïdor) el poder que tenen les pantalles per capturar l’atenció dels nens. Ja de molt petits es queden amb la mirada fixa, embadocats, davant seu. Ensenyar-los a consumir cultura...

“Qué tíos, aquests Reis”

És curiós com els nens aprenen a comptar el temps. La Joana i l’Helena ja estan a punt de fer quatre anys però encara no saben quant és això. Els dies de la setmana, sí. Els mesos, potser també. Però això...

“I l’amic del cagatió?”

No hi ha res a fer. Tió deu ser massa curt; tres lletres potser són poc per a un tronc que ha de tenir tanta potència (encara que sigui defecadora). Però si fins i tot a l’altra punta del món l’anomenen...

“Amb la llum del panalet”

La mestra de música s’ha trencat el peu i a l’escola de les nenes enguany no hi haurà festival de Nadal. Oooooh. Bé, a mi no em semblava tan greu (potser no ho hauria de dir), però, tret dels de P3, la...

“On és el sèn?”

Després de dos cursos d’escola bressol (i de monòlegs més que diàlegs), tenia tantes ganes de poder preguntar “Què heu fet avui a l’escola?” i que em responguessin alguna cosa amb sentit, que ara no me’n sé...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >